Sense fer res, quan tu hi veus clar, la teva llum il·lumina també als qui t'envolten

© IL·LUMINAR-SE

En sentir la paraula il·luminat, pensem habitualment en gurus o místics, però pot tenir altres significats.

- Una cosa s’il·lumina quan la llum hi enfoca la seva claror.

- La cara se’ns il·lumina quan quelcom ens sorprèn o ens alegra.

- La ment se´ns il·lumina quan descobrim la resposta d'un problema.

S'ha donat moltes voltes a la dicotomia llum-foscor. Potser caldria donar-li un ordre d t preponderància al binomi, per que només la llum és la cosa certa.

Ben mirat, què és la foscor? La foscor no és res, és l'absència de llum. Amb la llum pots foragitar la foscor i no a la inversa. La foscor apareix només quan desapareix la llum.

Les nostres possibilitats son infinites, però tampoc cal atabalar-s’hi massa amb això

© LA CONFIANÇA: Una manera de viure

A la vida tot és possible però tot te un preu.

Per què anem espantats per la vida? Per què sempre pensem que les coses aniran malament?  Tot és al nostre abast, això sí, hem d’ajupir-nos i agafar-ho: No ens ho posaran a la boca i ens ho mastegaran! “Quien algo quiere, algo le cuesta” O és que no ens dóna plaure descobrir les coses pel nostre compte?

La Vida ens procura tot el que necessitem i ens inspira tot el que ens pot il•lusionar per que ens estima i vol que siguem feliços. Aquest misteri que és la Vida no seria possible sense la nostra existència i aquesta interrelació és fructífera si cada part fa el que li toca. La Vida donant-nos l’alè i nosaltres experimentant tot allò que ens doni plaure per a que el gaudi sigui compartit.

Posar-se del costat de la vida, treure’s importància, apartar-se del mig... relaxa molt i fa que, tot el què ha de succeir, succeeixi més fàcil i ràpid.

A dins sentim moltes veus i totes semblen tenir raó. A quina fer-li més confiança?

© LA INTUÏCIÓ

Com ho fem per a prendre una decisió?

Que entenc per intuïció? Per a mi és allò que se m'acut sense pensar, és aquella sensació que m'impulsa en una direcció determinada i que, seguint-la, em fa sentir bé. Per això vull parlar de la intuïció des d'un enfocament poc apreciat com és el dels instints.

Puc confiar en els meus instints? Sempre. Perquè, ¿quan es poden equivocar els meus instints respecte a què és el millor per a mi? Confio en el meu instint fins al final, encara que la raó me’n vulgui apartar! I és que qui controla això dels instints és el meu cos, i el cos és una eina que no falla mai. Sempre em diu la veritat del què sento. El cos és una màquina perfecta.

És que ens hem de preocupar de respirar, digerir, fer circular la sang... en definitiva de mantenir-nos vius? Oi que no? Oi que tot el més important per a nosaltres funciona sol, ho fa el cos sol? Volem doncs una raó millor per fiar-nos del nostre cos en cada moment i circumstància?

Pensem sempre primer quina és per nosaltres la persona més important a la nostra vida

© EINES PER A LA VIDA

A la vida tot te un preu i d'una manera o altra l'acabem pagant.

A la vida no hi venim amb manual d'instruccions i el bagatge que ens aporten els nostres antecessors és més un entrebanc que una ajuda per que està format per quantitat de prejudicis i una gran desinformació (caldria dir enganys).

L'ésser humà està molt ben dotat però porta incorporat un mecanisme bastant pervers: LA POR. Un mecanisme bastant pervers per que si bé ens estalvia de caure en temeritats i ens posa en guàrdia enfront del desconegut també fa que ens apartem de qualsevol canvi o novetat. Ens fa témer tot allò que no coneixem, tot allò diferent a un mateix.

Pel que fa a l'equipament del que disposem, destacarem alguna de les eines principals:

Esbandir les raons i seguir les intuïcions. Enfront de la incertesa sembla el més encertat

© ELS TEMPS ACTUALS ENS INTERPEL·LEN

Hi ha altres maneres de viure que ens ajudin a donar-li sentit a aquest procés de canvi en què estem immersos?

La realitat del dia a dia ens ha abocat a prendre postures materials i a configurar el nostre interior en base a unes prediccions fosques i plenes d'incertesa. Tot pot succeir perquè totes les creences s'han tornat obsoletes.

Molts vaticinen. La majoria tremola. La por està ben instal·lada. I ja no es pot amagar el cap sota l'ala: Les profecies maies de l'any 2012, El Nou Ordre Mundial, l'arribada de la planeta Nibiru, la història secreta dels Annunaki... i, omplint-ho tot, el desajust accelerat del sistema de vida a què estàvem acostumats.

Un bon paquet per desestabilitzar al més pintat.

Atès que per a la nostra vida no disposem de manual d'instruccions, ¿per on començar a sargir aquest descomunal descosit vital? Una recomanació podria ser la de no fer res, estar en pau amb un mateix, relaxar-se i veure-les venir amb tranquil·litat. Mantenir la calma és una bona recepta en qualsevol situació.

Obligats a prendre mesures decidides per a preservar la idiosincràsia de l’ésser humà

© ON SOM I ON ANEM 

Potser què som i què volem ser

La crispació ambiental, la manca de perspectives, la sensació de retrocés, l’absència de valors, la desaparició del “consol espiritual”...

Tota una desfeta existencial que ens embarga i ens anorrea deixant-nos astorats i esmaperduts.

No ens sentim bé i no sabem ni què fer ni cap a on tirar. Creences i costums que semblaven ben arrelats o han desaparegut o ja no ens serveixen.

La vida cada cop s’accelera més i ens va sobrepassant sense donar-nos un respir ni aportar-nos cap expectativa raonable on agafar-nos.

D’acord que la vida és un canvi constant, però en l’actualitat no hi ha temps per a copsar ni pair res i la manipulació informativa i de tota mena és tan present que no saps què creure.

Gaudir la vida amb senzillesa, en companyia del què ens envolta, un plaure molt atractiu

© RENDICIÓ O ALLIBERAMENT ?

Continuant les reflexions exposades en el meu anterior escrit “Petit retrat de la situació actual” crec que ens cal donar resposta clara i ràpida a l’interrogant que encapçala aquestes línies, a la vista de les evidències que el poder real no afluixa gens ni mica.

La qüestió és ben senzilla: o ens pleguem al què el sistema disposa i aguantem “todo lo que nos echen” o bé agafem la direcció de les nostres vides i ens plantegem uns modus de viure al marge d’aquest sistema inhumà i que està condemnat al fracàs. (La imatge del Titànic enfonsant-se amb nosaltres a dins és la que em ve al cap en la situació actual)

La tasca que suposa cercar alternatives a l’actual sistema sembla plena de dificultats però no totes són reals. Canviar el xip consumista i anar cap a un tipus de vida autosuficient i solidaria només demana voluntat i convicció.

Som molts els que estem immersos en aquesta disjuntiva de canviar l’estil de vida per què ens hi empeny l’esquema actual tan viciat en només tenir en compte una petita part de la humanitat i deixar-ne exclosa a la gran majoria.

Viu des del "fluir" i tens assegurat el benestar i la calma que alguns anomenen "felicitat"

© PETIT RETRAT DE LA SITUACIÓ ACTUAL

Aspectes presents en el dia a dia com la por, la desconfiança, la inhibició, la insatisfacció, la desorientació… ens donen prou motius de desesperança en el procés d'assolir un món digne de ser viscut, en el camí cap a un modus de vida satisfactori.

Depassar el consumisme actual que tot ho envaeix i construir un tipus de vida senzill, més austera i saludable sembla una tasca inabastable. Veiem-ne però algun dels trets que ens hi podrien acostar.

Creences com "propietat privada", "seguretat personal", "garantia de futur" han teixit en nosaltres uns esquemes limitadors del nostre potencial en aquesta vida. Si més no, han coartat àmbits com: fantasia, imaginació, sorpresa, admiració, gratitud, curiositat…

La vida és un pou de possibilitats del que només ens cal anar-les extraient i experimentant. Les eines per accedir en aquest pou inesgotable podrien ser: Dedicació, compromís, esperit de transcendència, manca d'expectatives, confiança…

Deixa que un somni se’t faci realitat i veuràs que som nosaltres qui produïm els miracles

© ELS SOMNIS 

L'ENERGIA QUE REMOU OBSTACLES

Si fem cas d'aquella dita tant aclaridora que ens recorda a cau d'orella que "on hi ha un somni, hi ha un camí", el nostre horitzó personal s'eixamplarà 360º. Mirem on mirem, tot és possible. Si una cosa ens fa il·lusió només cal posar mans a l'obra. Donar-ho per fet i encaminar-nos-hi.

Quan es desperta en nosaltres aquella fal·lera per una cosa determinada, res no ens pot aturar. Si ens deixem portar per l'impuls primigeni que sentim a dins nostre ens anirem acostant a la consecució del desig de forma imparable. És una energia genuïna i potentíssima... però que nosaltres podem avortar no creient-hi.

Ningú més que un mateix és capaç de frenar una força tant poderosa com la que genera un somni, un desig il·lusionat. Per això, només un mateix pot assolir allò que vol en el fons del seu cor. Un somni és l'energia que remou tots els obstacles, que aplana el camí, que obre portes, que va guiant els passos i aclarint les idees fins arribar a la fita proposada.

Sense por de les errades engeguem noves idees, proposem-nos nous camins

© LA INQUIETUD DEL MOMENT

Està en risc, més que la vida, l'anhel de viure

La situació general degenera de forma accelerada. Els esdeveniments no fan més que confirmar les pitjors expectatives. La descomposició del Sistema és fa cada cop més evident. No per més previsible que fos deixa de ser una font d'angoixa creixent.

La manca d'horitzó de la forma de vida actual provoca l'immens esglai anímic que s'afegeix a les dificultats concretes de l'atur, la minva de drets socials, la reducció d'ingressos, la desinformació… Davant l'engany continuat i la corrupció establerta, el ciutadà se sent com un nàufrag enmig d'una tempesta paorosa.

No s'hi guanya gaire assenyalant culpables, demonitzant sistemes, clamant justícia. Està en risc, més que la vida, l'anhel de viure. Per que no es tracta de sobreviure, sinó de gaudir de la vida. Recuperar esperança, alimentar confiança, fomentar convivència són factors prioritaris per a reconstruir un altre estil de vida.