A la vida tot te un preu i d'una manera o altra
l'acabem pagant.
A la vida no
hi venim amb manual d'instruccions i el bagatge que ens aporten els nostres
antecessors és més un entrebanc que una ajuda per que està format per quantitat
de prejudicis i una gran desinformació (caldria dir enganys).
L'ésser humà
està molt ben dotat però porta incorporat un mecanisme bastant pervers: LA POR.
Un mecanisme bastant pervers per que si bé ens estalvia de caure en temeritats
i ens posa en guàrdia enfront del desconegut també fa que ens apartem de
qualsevol canvi o novetat. Ens fa témer tot allò que no coneixem, tot allò
diferent a un mateix.
Pel que fa a l'equipament del que disposem, destacarem alguna de les eines principals:
- El Lliure arbitri: la
capacitat de DECIDIR el què volem
- La Creativitat: la
capacitat de FER el què volem.
- La Compassió: la
capacitat d'ESTIMAR i sentir-nos units a tot.
Amb aquestes
tres eines podem anar tant lluny com vulguem. De l'ús que en fem en resultarà
una vida més buida o més plena.
Així doncs,
quan una cosa ens agrada i decidim fer-la o gaudir-ne, ens sentim exultants!
Quan la rutina
ens adorm i ens plantegem nous horitzons, ens sentim vius!
Quan deixem
aflorar la tendresa, l'admiració, la comprensió, ens sentim en pau i feliços!
A la vida tot
demana la nostra atenció. Cada pas que donem ens suposa una tria i cadascú ha
de decidir cap on es decanta per que tot ens és possible però quan prenem una
decisió és per a fer una cosa i deixar-ne una altra de banda.
No es pot servir
a dos senyors. Sempre hem d'escollir i això no ho tenim gens clar. Volem estar
bé amb tothom, volem fer-ho tot, volem ser a tot arreu, i fem veritables
malabarismes per aconseguir-ho. La mala notícia és que això és quelcom
inassolible.
Podríem
recordar allò de "qui fa moltes coses no en fa cap de bé"
Per a dur una
vida equilibrada i en pau ens cal aprendre a dir que NO molt sovint. Tan als
altres com a nosaltres mateixos. La recepta és ésser sincers i cada vegada que
calgui preguntar-nos: Ho vull fer realment això? i actuar en conseqüència… i
amabilitat.
Un NO a temps
estalvia molts malestars futurs.
A la vida tot
té un preu i d'una manera o altra l'acabem pagant. Tot el què ens passa és
responsabilitat nostra, no li podem donar la culpa a ningú més. Per tant, abans
de prendre una decisió, pensem sempre primer quina és per nosaltres la persona
més important a la nostra vida…
DIGUEM NO
-------------------------------------------------------------
Joan Martí - 27.08.2021
Publicat en aquest bloc el 25/5/2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario