La tasca creativa que hem de desenvolupar no és només una obligació sinó un plaure

© AVANÇAR O ESTANCAR-SE?           

En un extrem hi ha la temeritat, a l’altre la covardia. Entremig hi trobem el coratge, l’acomodació, el dubte... Anar de “quixots” ni està ben vist si serveix de gaire res, però replegar-se en el terreny de veure-les venir no sembla gens estimable.

El que sí és cert és que molts avenços –si no tots- han estat producte de persones agosarades, apassionades, que, per damunt de dubtes i dificultats, s’han llançat de cap a aconseguir els seus somnis. Uns reptes personals que, en assolir-los, han servit per a tothom que se’ls han fet seus sense haver-hi pres part.

Una anàlisi lúcida i entenedora amb propostes útils i vàlides per a aquesta conjuntura

VEURE LLIBRE

© UNA NOVA MANERA DE VIURE   

El missatge de Kohei Saito és senzill: l’exigència de beneficis il·limitats del capitalisme està destruint el planeta i només el “decreixement” pot reparar els danys frenant la producció social i compartint la riquesa.

Però, pot prosperar una civilització abandonant el capitalisme? I tant que sí. Llavors per què no inventem una nova manera de viure? De sobte hi ha el desig d’això.

Si les persones aconseguim unir-nos en solidaritat i defensem l’única llar que tenim, la Terra, contra la tirania del capital un raig de llum il·luminarà el nostre futur. Només dependrà de si decidim formar part del 3,5% que es necessita per a fer-ho.

La fuerza común no puede aplicarse para destruir la persona, la libertad o la propiedad

EL DERECHO A RESISTIR                    

Las constituciones establecen el marco de las instituciones formales e informales de la democracia. Los partidos políticos, que forman el gobierno y los que se quedan en la oposición, consiguen y conservan el monopolio de la representación democrática formal.

Así todo el gobierno, la justicia, la legislación y el poder proceden de las instituciones formales.

Pero ¿qué sucede cuando la rebeldía, en forma de derecho de resistencia, está justificada en el marco del derecho positivo y de las mismas instituciones formales?

¿Cómo el ejercicio del derecho de resistencia se convierte en una obligación moral y cívica para resistir la misma ley injusta a través de las formas constitucionalizadas del siempre posible totalitarismo político?

Decidir és com una gimnàstica mental que igual que la física precisa entrenament

© LA PESADA LLOSA D’HAVER DE DECIDIR

UNA CRUÏLLA INDEFUGIBLE: DECIDIR O OBEIR.

Aquest és el gran dilema a la vida del que no ens podem desentendre, per això se’ns fa tan difícil el nostre camí.

Cada pas que fem depèn d’una decisió (conscient o inconscient). Procés al que estem sotmesos pel fet de ser éssers racionals. Se suposa que els irracionals amb l’instint ja van servits.

Ens omplim molt la boca amb el tema de la “llibertat” quan del què es tracta és d’assumir la nostra responsabilitat que no és res més que la possibilitat (i la obligació) de decidir.

Fer convergir l’esperit i la matèria per obtenir les potencialitats de les que anem equipats

© LA VERITAT: UN TEMA ESMUNYEDÍS

La veritat, quina? Ni la teva ni la meva sinó la veritat. Agafa-ho per on puguis… Cadascú té la seva pròpia veritat, segons les seves circumstàncies i les seves creences.

Si existeix una veritat absoluta, no és al nostre abast accedir-hi perquè ens caldria una visió global i una absència total de prejudicis.

Per això és tan difícil entendre’ns els uns amb els altres en no disposar dels mateixos criteris ni la mateixa perspectiva. Fins i tot aquesta dificultat es manifesta amb nosaltres mateixos.

És impossible ser del tot imparcials per a entendre’ns a nosaltres mateixos perquè som plens d’interpretacions esbiaixades derivades de les nostres vivències.

Sempre hi ha coses per agrair i, si així ho fem, les benediccions se'ns multiplicaran

© LA GRATITUD: L´ALIMENT DE LA VIDA

La gratitud es defineix com un reconeixement de que s´ha rebut un guany i que aquest guany prové d´una font externa d´un mateix.

És com un sentiment d´admiració i apreciació de la vida. És, essencialment, una actitud personal bàsica que produeix felicitat, salut, plenitud i longevitat.

En els nostres dies existeix la convicció d´haver nascut amb mereixements innats, amb drets propis des d´abans de néixer.

La nostra societat, amb el consum i amb la satisfacció immediata de qualsevol desig, genera cada cop més infelicitat: El consumisme és un "inhibidor de la felicitat".

Cadascú sap el que li agrada, el què el fa feliç i això és el que ha de sovintejar

© L’ALEGRIA: VITAMINA DE LA VIDA

Ingredient infal·lible per al nostre benestar, l’alegria ha de ser present en el nostre viure com més sovint millor.

L’alegria sorgeix en nosaltres quan estem en pau, quan vivim calmats, quan confiem en la vida.

L’alegria no és petar-se de riure –encara que riure sempre va bé- sinó un estat d’ànim content, feliç, que ve donat per estar ben sintonitzat i en harmonia amb l’entorn.

L’alegria es produeix de molts maneres: admirant un paisatge, sentint una música melodiosa, llegint un llibre amè, parlant amb persones amb qui et sentis connectat...

És un constant donar-li voltes a l’absurd, a tot allò que s’escapa al nostre enteniment

© EL MOVIMENT ES DEMOSTRA CAMINANT       

“Caminant no hi ha camí, es fa camí en caminar”

La vida es un camí d’experiències i aprenentatges del que cadascun de nosaltres en treu el profit que pot o que sap. 

Segons com es miri sembla un joc, amb les seves regles, els seus entrebancs, els seus càstigs i les seves recompenses.

Si ens ho prenguéssim així potser ens aniria millor, si més no, no ens capficaríem tant fent-nos preguntes de les que no sabem o no podem trobar resposta.

En favor de creure que el nostre pas per aquest món es pot assimilar a un joc hi ha la limitació de temps que disposem per a participar-hi i la diversitat de proves que s’hi plantegen.

Un fals dilema que en cap dels dos casos proporciona ni pau ni tranquil·litat

© NI RESISTÈNCIA NI RENDICIÓ: ALLIBERACIÓ        

Fa més de tres anys que vaig escriure el primer article sobre la situació creada per la “plandèmia” Conjurem-nos com a éssers humans

En ell manifestava la meva predisposició a ser “liquidat” abans d’haver-me de sotmetre’m al reguitzell d’imposicions humiliants i estúpides proposades:

Si ens volen matar que ho facin a la cara, sense subterfugis ni enganys. Perquè els que sobrevisquin a la pandèmia seran “executats" amb vacunes tòxiques o, si més no, infectades amb nanotecnologia per a controlar-nos a distància i sotmetre’ns a voluntat.

Hores d’ara continua la ruleta russa de marejar la perdiu esbombant projectes i accions encaminades a constrènyer encara més la llibertat i la dignitat humanes assetjades ja per tots els costats.

La vida és un misteri però capbussem-nos-hi sense por perquè en som el seu fruit

© EL QUE VULGUIS PER A TU, DÓNA-HO

D’entrada sembla un contrasentit: Com pots donar el què demanes?

De fet, tot el què vols ja ho tens en tu i no te n’adones fins que no ho dónes.

Perquè, com podries donar quelcom que no tinguessis?

I encara més: allò que dónes la vida sempre t’ho retorna... i augmentat. Sigui bondat o maldat. Per això, el què vulguis aconseguir, comença per oferir-ho tu:

Si vols abundància... sigues generós