La tasca creativa que hem de desenvolupar no és només una obligació sinó un plaure

© AVANÇAR O ESTANCAR-SE?           

En un extrem hi ha la temeritat, a l’altre la covardia. Entremig hi trobem el coratge, l’acomodació, el dubte... Anar de “quixots” ni està ben vist si serveix de gaire res, però replegar-se en el terreny de veure-les venir no sembla gens estimable.

El que sí és cert és que molts avenços –si no tots- han estat producte de persones agosarades, apassionades, que, per damunt de dubtes i dificultats, s’han llançat de cap a aconseguir els seus somnis. Uns reptes personals que, en assolir-los, han servit per a tothom que se’ls han fet seus sense haver-hi pres part.

Allò produït de manera natural és el més maco pel pòsit de joia que deixa en l’anima

© L’AMISTAT: AQUESTA GRAN MERAVELLA

Un amic fidel és un refugi poderós, qui el troba, ha trobat un tresor. Un amic fidel no té preu i no hi ha mesura per a la seva bellesa. Entre els amics brolla l'afecte, la confiança i la il·lusió per compartir activitats, sentiments, preferències. Hi ha una afinitat en la manera de ser i de pensar, sabem que “comptem” l'un per l'altre recíprocament. Hi ha una forma especial d'estimació basada en el respecte i la llibertat. L'amistat, un tresor!

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

És un tema que, per molt trillat que sembli, no deixa de suposar un misteri. És un sentiment?  Una emoció? Una conveniència?

L’amistat em sembla l’avantsala de l’amor: Poder ser un mateix en tots els aspectes davant d’un altre és un privilegi que només ofereix una autèntica amistat.

La gratificant sensació que produeix parlar de qualsevol cosa i ser escoltat i comprès. La pau que resulta de compartir sentiments, idees, dubtes, pors... en fi poder-se obrir amb sinceritat i tranquil·litat en les dues direccions.

Sembla que l’ésser humà està sotmès a un examen per a revalidar el seu dret de ser

© EL GOIG I LA RESPONSABILITAT DE SER HUMÀ 

Sembla una bajanada però és quelcom més transcendent del què sembla: Un ésser humà és una cosa fora de sèrie i poder-ne gaudir és un privilegi extraordinari que ens ha estat donat.

Per manca de coneixement no tenim compte cabal de què o qui som. El què sí que és cert és que som molt més del què aparentem i del què ens volen fer creure.

La nostra vàlua ve donada per la presència en nosaltres de l’ànima –animadora del nostre cos físic- i per la protecció de l’esperit immortal que ens inspira i protegeix.

L’ésser humà és un vehicle extraordinari i habitar-lo de manera inconscient i rutinària és un veritable menysteniment i una manca de responsabilitat.