24/5/12

Tots contribuïm al bé comú sent tal com som


UNA MIRADA AL QUE ENS ENVOLTA
Reflexions del Camí de la vida
(Versión en castellano al final)

Moltes són les incògnites que ens aclaparen. S'han perdut quasi tots els punts de referència per orientar el nostre dia a dia i ja no dic els nostres projectes de futur. Ens resulta una cosa ben desconeguda el caire que ha agafat la dinàmica social.

Els que som de mitjans del segle passat hem conegut les mancances i la grisor però també la il·lusió i la esperança en un futur més o menys utòpic. En els nostres primers anys gaudíem de plaers senzills per que no en disposàvem d'altres: La societat de consum no s'havia desplegat encara, avantatge que va suposar-nos un desenvolupament més creatiu i interactiu.

Els "valors" que ens varen inculcar, eren la major part d'ells esterilitzadors quan no aterridors, però ens servien de referència per jutjar la vida per on anàvem movent-nos. D'altra banda n'hi havia de molt vàlids barrejats que ens van definir com a generació: La honradesa, la lleialtat, la companyonia, la confiança, l'esforç personal…

Un cop adults, desbrossat el gra de la palla, varem refinar el nostre tarannà d'acord a les nostres aptituds per llançar-nos a la vida "independent" a la que ens hi enfrontàvem de la millor forma que sabíem però sempre amb la mirada endavant: Si faig això assoliré allò!
Podies fer plans i esmerçar-hi els esforços adients per que hi veies un resultat futur.


Ara són altres temps i altres plantejaments vitals que es mostren realment grisos, amorfs, desnaturalitzats… sense contingut ni projecció. Ens trobem enmig d'un cercle viciós inacabable en el que tothom sembla estar atrapat, sepultats per una immensa quantitat d'objectes prescindibles i enganxats a tota mena d'artefactes usurpadors de la veritable llibertat de viure.

Les nostres comunicacions són majoritàriament "virtuals". Som súbdits de la tecnologia i les relacions personals han passat a un segon pla quan no han desaparegut del tot. Ens hem amagat darrera la cuirassa dels estris electrònics i hem afeblit el muscle del cos a cos, del cara a cara, del cor a cor…

Ens hem tornat físicament invàlids, disminuïts emocionals i desvalguts socialment. Per saber qui som i que volem realment, primer ens hem de conèixer, ens hem de "deixar ser" i apartar-nos del que "toca fer". Ens cal confiar en nosaltres mateixos, acceptar tots els nostres aspectes. Estimar-nos tal com som. Ens cal deixar de banda el “voler ser com un altre”.

Tots contribuïm al bé comú sent tal com som. No ens cal fer altra cosa del que fem. És inútil voler ser diferent del que un és. Tan si ens n'adonem com si no, podem estar segurs que cadascú de nosaltres aporta una qualitat única al seu entorn i això fa que la vida sigui plena de la gran diversitat de qualitats que tots podem gaudir i compartir.




Joan Martí

_________________________________________________________

UNA MIRADA A NUESTRO ALREDEDOR

Muchas son las incógnitas que nos abruman. Se han perdido cadi todos los puntos de referencia para orientar nuestro día a día y ya no digo nuestros proyectos de futuro. Nos resulta algo desconocido el cariz que ha tomado la dinámica social.

Los que somos de mediados del siglo pasado hemos conocido las limitaciones y la aridez pero también vivimos con ilusión y esperanza en un futuro más o menos utópico. En nuestros primeros años disfrutamos de placeres sencillos por que no disponíamos de otros: La sociedad de consumo no se había implantado todavía, ventaja que nos propició un desarrollo más creativo e interactivo.

Los “valores” que nos inculcaron eran en su mayor parte esterilizadores, cuando no atemorizadores, pero nos sirvieron de referencia pa juzgar la vida por la que nos íbamos moviendo. De otro lado había muchos de válidos mezclados que nos definieron como generación: La honradez, la lealtad, el compañerismo, la confianza, el esfuerzo personal...
Una vez adultos, desbrozado el grano de la paja, refinamos nuestro talante de acuerdo con nuestras aptitudes para lanzarnos a la vida “independiente”a la que nos enfrentamos de la mejor forma que sabíamos pero siempre con la mirada hacia adelante: Si hago esto, conseguiré aquello! Podías hacer planes i dedicarles los esfuerzos necesarios por que veías un resultado futuro.

Ahora son otros tiempos y otros planteamiento vitales que se muestran realmente áridos, amorfos, desnaturalizados... sin contenido ni proyección. Nos encontramos metidos en un círculo vicioso inacabable en el que todos parece que estemos atrapados, sepultados por una inmensa cantidad de objetos prescindibles y enganchados a toda clase de artefactos usurpadores de la verdadera libertad de vivir.

Nuestras comunicaciones son mayoritariamente “virtuales”. Somos súbditos de la tecnología y las relaciones personales han pasado a segundo plano cuando no han desaparecido del todo. Nos hemos escondido tras una coraza de herramientas electrónicas y hemos debilitado el músculo del cuerpo a cuerpo, del cara a cara, del corazón a corazón...

Nos hemos vuelto físicamente inválidos, disminuidos emocionales y desvalidos sociales. Para saber quienes somos y que queremos realmente, primero hemos de conocernos, hemos de “dejarnos ser” y alejarnos del “hacerlo por que toca”. Hemos de confiar en nosotros mismos, aceptar todos nuestros aspectos. Querernos tal como somos. Hemos de dejar de lado el “querer ser como otro”.

Todos contribuimos al bien común siendo tal como somos. No hemos de hacer otra cosa que la que hacemos. Es inútil querer ser diferente de lo que somos. Tanto si nos damos cuenta de ello como si no, podemos estar seguros que cada uno de nosotros aporta una cualidad única a su entorno y eso hace que la vida esté llena de la gran diversidad de cualidades que todos podemos disfrutar y compartir.

Joan Martí

 

No hay comentarios: