Estimar algú sense demanar-li res, fins i tot estimar algú que no ens donés res

LA DIGNITAT SEGONS ALBERT CAMUS

La guerra no és bona, perquè vèncer un home és tan amarg com ser vençut

El llibre Breviario de la dignidad humana és un homenatge a la trajectòria intel·lectual i vital d'Albert Camus (1913 - 1960). S'hi recullen fragments, escollits per Elisenda Julibert, de novel·les, assajos i diaris de l'escriptor i filòsof francès.

En llegim catorze.

1. L'error consisteix a creure que existeixen condicions per a la felicitat. L'únic que importa és la voluntat de ser feliç.

2. Aquell que humilia el treball humilia la intel·ligència, i a la inversa.

Cadascú pot fer alguna cosa des del lloc on és, aquesta és la gran resistència

EL PERQUÈ DE LA MALDAT

La deshumanització ens fa entendre que l'altra persona és un paràsit

"No només és qüestió de centrar-nos en l'experiència de la víctima, també ens hem d'atrevir a intentar entendre d'on surt la crueltat de qui fa mal".

Hi ha persones que fent el mal estan convençudes que fan el bé. Però com s'arriba a entrar en aquest bucle destructiu?  Olga Belmonte, doctora en filosofia i professora de la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid, ha participat al cicle Pensar el mal en el món contemporani, dirigit pel filòsof Josep Maria Esquirol, que es va fer al 2018 al CaixaForum

En llegim 14 reflexions que no només es poden atribuir a les guerres i a les catàstrofes, sinó també a aquell dolor que provoquem i que ens provoquen a petita escala, i a aquell del qual sovint en som espectadors.

L'únic home que no s'equivoca és el que mai fa res.

L'AMOR NECESSARI

Johann Wolfgang von Goethe va néixer a Frankfurt del Main el 28 d'agost del 1749 i va morir a Weimar el 22 de març del 1832. L'escriptor i pensador alemany tant s'embrancava en la poesia i la novel·la com s'entusiasmava pel teatre i l'assaig. L'autor de Faust era una persona inquieta, el seu motor era la curiositat: va estudiar dret, però també tenia afició per la botànica i la medicina.

Llegim 14 reflexions seves

1. Al món no hi ha res necessari, excepte l'amor.

2. Mai ens enganyen. Ens enganyem nosaltres mateixos.

3. L'home sempre creu que és més del que és, i s'estima menys del que val.

4. El que puguis somiar, fes-ho. La gosadia està plena de genialitat, poder i màgia.

Cal un canvi profund, que significa renúncies a molts nivells, grans i petits

ELS CANVIS QUE IMPORTEN

«El canvi que cal perquè puguem continuar vivint a la Terra significa sacrificar algunes comoditats actuals per poder viure menys incòmodes en el futur»

Per aquelles coses de la feina, he passat l'estiu traduint un llibre sobre el canvi climàtic. L'han escrit Yayo Herrero i María González, dues expertíssimes en el tema, i l'il·lustra Berta Páramo. És un bon llibre per llegir en família, però no he vingut aquí (només) a fer-ne propaganda. He vingut aquí a explicar que, de vegades, el que llegeixo em transforma. I que aquesta vegada en concret la transformació m'està posant de cara amb cada elecció que faig, i no sempre m'agrada com trio.

No us faré cap spoiler si us en faig un resum senzill: cal que canviem de manera de viure si volem continuar vivint. El planeta seguirà endavant sense la humanitat, però la humanitat no seguirà si no té en compte el planeta. Canviar la manera de viure vol dir no satisfer-nos amb la bona consciència de separar les escombraries o reutilitzar les bosses de plàstic del súper.

La felicitat pertany als qui en tenen prou amb ells mateixos

LA FELICITAT SEGONS SCHOPENHAUER

Gaudir sempre el present i amb la màxima alegria possible: aquesta és la saviesa de la vida.

Arthur Schopenhauer  (22.02.1788, Polònia – 21.09.1860, Alemanya) va apreciar la filosofia no com un coneixement pur i separarat del món, sinó com una ensenyança pràctica per a la vida. Al llibre El arte de ser feliz  Herder Editorial, recull cinquanta regles, mentre també mira de reüll als grans filòsofs de tots els temps, per aconseguir una de les grans fites de la vida.

1. Evitar l'enveja: «Mai seràs feliç si et turmenta que algú sigui més feliç que tu»,Sèneca. «Quan pensis quants t'avancen, tingues present quants et segueixen», Sèneca. No hi ha res més implacable i cruel que l'enveja i tot i això, ens esforcem tant com podem i principalment a suscitar-la.

2. Quan s'ha produït l'infortuni i no es pot arreglar, no permetre's pensar que podria ser d'una altra manera.

La llibertat és com la vida, només la mereix qui sap conquerir-la cada dia.

GOETHE I L'AMOR NECESSARI

14 reflexions de l'escriptor, que deia que «l'únic home que no s'equivoca és el que mai fa res»

Johann Wolfgang von Goethe va néixer a Frankfurt del Main el 28 d'agost del 1749 i va morir a Weimar el 22 de març del 1832. L'escriptor i pensador alemany tant s'embrancava en la poesia i la novel·la com s'entusiasmava pel teatre i l'assaig. L'autor de Faust era una persona inquieta, el seu motor era la curiositat: va estudiar dret, però també tenia afició per la botànica i la medicina. Llegim 14 reflexions seves.

1. Al món no hi ha res necessari, excepte l'amor.
2. Mai ens enganyen. Ens enganyem nosaltres mateixos.
3. L'home sempre creu que és més del que és, i s'estima menys del que val.
4. El que puguis somiar, fes-ho. La gosadia està plena de genialitat, poder i màgia.

Una tercera via que intenta recollir el millor del lloguer i el millor de la compra

COOPERATIVISME D'HABITATGE

La Borda a Sants, Vidàlia al Berguedà i Walden XXI a Sant Feliu de Guíxols, tres exemples d'un model a l'alça: habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús

Per construir comunitat calen també espais de sociabilitat que passin per la construcció de vida quotidiana”. Elba Mansilla es refereix a la cuina-menjador comunitària de La Borda, el que la premsa ha destacat com l’edifici de fusta més alt d’Espanya, que ho és, però que alhora és una de les experiències d’habitatge cooperatiu més reeixides de les que s’han posat en funcionament en els últims anys a Catalunya.

Edifici de sis plantes, situat en el llindar del recinte fabril de Can Batlló, al barri de la Bordeta de Barcelona, hi viuen una seixantena de persones des del mes de desembre passat. Elba Mansilla, sòcia fundadora de la cooperativa La Ciutat Invisible, on treballa com a investigadora i docent en temàtiques relacionades amb l’economia feminista i l’economia solidària, és una d’aquestes 60 persones sòcies que viuen a La Borda des del desembre passat.

Ara que estem en condicions mundials crítiques se’n manifesta la necessitat vital

EL PENSAMENT COMPLEX

Vivim la il·lusió que la identitat és una i indivisible, però tots som poliidentitaris

Edgar Morin va néixer a París el 8 de juliol del 1921, en una família d'origen jueu sefardita. És reconegut com a sociòleg, filòsof i antropòleg, però sobretot és un humanista sense fronteres. Segons ell, cada crisi requereix un pensament complex com a antídot contra la simplificació, contra el pensament únic. L’exercici d’aquest pensament complex depèn de la nostra manera de fer i de ser individual i col·lectiva. Reproduïm sencer el discurs que va pronunciar Edgar Morin en ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el novembre del 2010.

El pensament complex és, per damunt de tot, un pensament que relaciona. És el significat més proper al terme complexus (el que està teixit en conjunt). Això vol dir que, en oposició a la manera de pensar tradicional, que divideix el camp dels coneixements en disciplines atrinxerades i classificades, el pensament complex és una manera de relligar (religare). Està, per tant, contra l’aïllament dels objectes de coneixement, resituant-los en el seu context i, si és possible, en la globalitat a què pertanyen. Crec que he posat en relleu els operadors del pensament que relaciona. Quins són? Això ens ho aclarirà el principi del bucle retroactiu. Devem a la cibernètica el concepte de retracció, que trenca amb la causalitat lineal en fer-nos concebre la paradoxa d’un sistema causal en el qual l’efecte retroactua en la causa i la modifica. Aleshores apareix una causalitat en bucle.
 
Prenguem l’exemple del sistema de calefacció regulat per termòstat. En aquest sistema, la retracció reguladora produeix l’autonomia tèrmica del conjunt escalfat. Però en realitat aquest bucle retroactiu amaga un procés complex, on els productes i els efectes últims es converteixen en elements primers.

Sempre m'alegra moltíssim que em diguin que estic boig, perquè és que tot va bé

ALBERT CASALS: Visc i viatjo amb zero euros

L'autor i viatjant diu que «quan no tens la vida controlada, tot el que t'arriba és un regal»

"Què et sembla si fem l'entrevista a la teulada?". "Ah, sí, esclar, per què no". Baixa de la cadira de rodes i puja les escales amb les mans fins arribar al pis de dalt. Al balcó hi ha un mur d'un metre i mig que, amb la força i l'impuls dels braços, escala com si res. I, au, ja és a dalt. Jo, la meva nul·la flexibilitat i la por de fotre'm de cap teulada avall tremolem a la vegada. Aconsegueixo pujar –ho admeto: amb una cadira que, per sort, els meus ulls han trobat a prop i que em fa d'esgraó–, m'enfilo a poc a poc sense mirar enrere –"No pateixis, pensa: què et pot passar? Com a molt et pots morir i ja està!". Quan soc amb ell al pic de la casa fins i tot diria que sento una mena d'orgull d'haver-ho fet. I m'adono que m'acaba de regalar la primera lliçó: les pors ens les decidim nosaltres.

L'Albert Casals (Barcelona, 1990) tenia cinc anys quan una leucèmia el va deixar en cadira de rodes. Però això per ell no és cap mena de problema ni a l'hora de viatjar pel món sense tenir un cèntim ni a l'hora de fer d'okupa a la casa on m'ha citat, a Sant Fost de Campsentelles. Podria dir que és una de les persones que més m'ha descol·locat: als mails que ens vam fer per quedar ja d'entrada em va dir: "Et pots quedar a viure aquí amb nosaltres, si vols". Quan després li he demanat fotos dels seus viatges, m'ha donat la contrasenya del seu Facebook perquè les agafi jo mateixa. Just quan em rebia, va entrar un moment al lavabo amb la porta oberta de bat a bat. A l'Albert li molesten els horaris, els plans i els diners (els beneficis del seu nou llibre, Els mons on a mi m'agrada viure, Edicions 62, són per a una ONG). Parlem des de les altures, que és des d'on es té més perspectiva de tot, sobre els límits que ens posem i que, amb més o menys tremolors, ens saltem.