Deixem de seguir les seves “recomanacions” (ordres) i fem només el què ens agradi

© FEM SERVIR LA TÈCNICA DEL JUDO

Amb els nostres opressors no ens hi hem d’enfrontar. Hem de servir-nos de la seva pròpia embranzida per fer-los caure.

No hi hem d’entrar en consideracions sinó que hem de PASSAR D’ELLS totalment. Hem d’anar a la nostra sense fer cas ni de normes ni d’obligacions ni de lleis que ens perjudiquen.

Res de demanar-los o reclamar-los allò que sigui ben nostre per dret natural. Agafem el què ens convingui sense burocràcia servil.

Ens hem d’acostumar a pensar i actuar des del nostre interès deixant de banda les queixes que només generen frustració i alimenten la part fosca dels que ens controlen.

Fem-nos enterament els sords davant les narratives oficials i construïm la nostra pròpia narrativa amb accions i fets concrets.

Quan se n’adonin que no els fem cas arribarà l’hora de la veritat: O canvien de tàctica o ja no els serà possible el nostre control.

Si la cosa els la posem difícil al no seguir les seves indicacions i ho miren d’aconseguir a la força llavors es posaran a prova la nostra determinació i coratge.

Hem d’estar disposats a córrer els riscos de rebre violència o pèrdua de llibertat per la nostra  oposició al seus plantejaments clarament perjudicials.

L’enfrontament serà breu i davant la nostra determinació hauran de plegar veles aviat i repensar les coses de manera més equilibrada per a tots.

És evident que persones amb conviccions adequades per aquest tipus d’actuacions d’entrada no seran moltes, però si els que siguem actuem obviant al sistema, s’assoliran fites practiques que convidaran a més persones a involucrar-s’hi ampliant i refermant el canvi necessari.

La gota que ha fet vessar el vas per part de l’elit dirigent, ha estat la decisió de muntar la guerra per a portar-nos a la gent del carrer a l’escorxador de manera voluntària.

Estem patint tot un seguit de maldats, que ens infligeixen de manera sàdica i continuada, però amb això de la “mobilització militar” s’han passat deu pobles i no ho podem permetre de cap manera.

Insubmissió, desobediència civil, vaga de braços caiguts... el què sigui abans que sotmetre’s a una carnisseria gratuïta, inútil i estúpida... Que hi vagin ells si volen jugar a la guerra!

Des de la “plandèmia” d’ara fa cinc anys que no han parat de fer-nos la vida impossible. No els agrada que siguem feliços, ens volen destarotats, anorreats, desencisats.

Doncs això s’ha acabat. De manera individual o en grup posem en marxa la “no acció”. Deixem de seguir les seves “recomanacions” (ordres) i fem només el què ens agradi.

Només tenim una vida i l’hem de viure al nostre gust gaudint de tot allò que tenim a l’abast.

O així m’ho sembla

_________________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 18 març 2025

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html