La libertad sin responsabilidad podría interpretarse como permisividad disfrazada.

NO ES POSIBLE PERMITIRLO TODO

La paradoja de la tolerancia de Karl Popper

La libertad de expresión es uno de los pilares de toda sociedad democrática. Nos permite disentir, debatir y construir futuros distintos. Pero, ¿qué ocurre cuando ese mismo derecho se convierte en el escudo de quienes promueven el odio? ¿Hay algo perverso en tolerar al intolerante?

El filósofo Karl Popper lo advirtió: La tolerancia ilimitada debe conducir a la desaparición de la tolerancia. Su argumento, planteado en el libro La sociedad abierta y sus enemigos, no es un llamado a la censura automática, sino una reflexión profunda sobre los límites de lo que una sociedad abierta puede permitir si quiere seguir siéndolo. 

O sigui que el desllorigador de l’atzucac demana molta voluntat, fermesa i confiança

 © EL DESAJUST HUMÀ                              

Com foragitar, com dissoldre l’odi que nia en els cors dels éssers humans? Qualsevol cosa el desplega i espatlla tota la convivència.

On rau la llavor que l’alimenta? És possible una altra forma de ser? Estem condemnats a patir aquest malefici sense cap alternativa?

Aquesta ràbia que cova a dins nostre, està motivada per la pèrdua de quelcom ancestral? Vàrem ser realment éssers sublims en alguna època daurada?

Amb la raó a la ma, no hi ha res que tingui sentit. Tot és amarat d’un patiment constant (per a uns més i per a d’altres menys). Tot és incert, atzarós, incontrolable.

Sempre la insatisfacció instal·lada a dins nostre. Perquè aquest anhel insaciable?    Quina ment retorçada ha pogut dissenyar-nos tan vulnerables i impotents?