Lo subjetivo es una parte importante de la realidad, en especial de nuestra vida humana

 NO TODO ES SUBJETIVO                      

En nuestro mundo no es infrecuente escuchar el eslogan «Todo es subjetivo» que viene a ser más o menos equivalente a aquel famoso dicho del poeta Campoamor: «Y es que en el mundo traidor / nada es verdad ni es mentira/ todo es según el color / del cristal con que se mira». 

Cuando se dice que todo es subjetivo o, incluso, apelando a Einstein, que todo es relativo, lo que quiere expresarse es una benévola tolerancia con todos los pareceres o actitudes.

Sin embargo, en nuestra vida real todos nos damos cuenta que la mayor parte de las realidades con las que convivimos o nos topamos no son subjetivas.

Si volem ser una societat real haurem d’aprendre a viure com una comunitat d’iguals

UNA SOCIETAT REAL                                     

EN LA QUAL VIURE ÉS CONVIURE

Tenim la realitat davant dels nassos –i també la sentim dins nostre!–, però això no vol dir que la coneguem bé. Tot el què nosaltres en sabem es basa en les experiències que tenim i en el discerniment que n’extraiem, però per molt riques i diverses siguin les nostres idees i experiències, sempre seran parcials. Tard o d’hora haurem de renunciar a la pretensió de conèixer del tot la realitat, perquè no la podem abastar. La realitat sempre ens supera.

La realitat, en si mateixa, no és el que en percebem d’ella. Tampoc és el que reflexionem o imaginem, ni el que n’intuïm. La realitat és molt més gran que tot això. Malgrat que tot el que percebem, sentim i entenem és ben real, la realitat escapa a quedar presa en tot això. No hem de voler atrapar la realitat, hem de deixar que ens sorprengui ella a nosaltres.

No deixar passar cap acció en contra nostra si volem seguir sent amos de la nostra vida

© GESTIONAR UNA INJUSTICIA AMB AMOR

Davant d’un acte inadmissible que reclama contestació, quina és la postura de l’amor, descartada la de “parar l’altra galta”, perquè l’amor no és submissió?

Trobar el camí per actuar de forma amorosa enfront d’una injustícia, d’un abús, demana calma i seny per a evitar que la raó que ens pugui assistir es contamini d’agressivitat.

La ràbia que ens provoca la ofensa rebuda o el maltractament sofert, ha de ser el combustible per a rescabalar la nostra dignitat més que no pas recuperar el què se’ns hagi sostret o esmenar el mal que se’ns hagi ocasionat.