Un projecte per a somiadors i per als qui no hi ha reptes impossibles

QUAN LES MALES HERBES SÓN LES MÉS BONES

Arran del confinament sanitari s'han paralitzat els serveis de jardineria i els carrers i zones verdes dels entorns urbans s'han omplert de plantes autòctones que neixen de forma espontània, les conegudes com 'males herbes'. Eixarcolant, un col·lectiu sorgit fa quatre anys a la comarca de l'Anoia, propugna una arquitectura paisatgística més respectuosa amb aquesta flora silvestre alhora que en reivindica el valor mediambiental i cultural.

Una de les accions habituals d'Eixarcolant consisteix en marcar amb guix les espècies espontànies nascudes als carrers per animar la gent que viu a les ciutats a fixar-se més en aquest tipus de vegetació 

Durant els mesos de confinament una gran varietat de plantes i herbes han crescut de forma espontània als espais verds de les ciutats a conseqüència de l’aturada temporal dels serveis de jardineria i manteniment. El col·lectiu Eixarcolant ha aprofitat aquest fet per engegar una campanya de divulgació d’espècies autòctones amb la intenció d’apropar-les a la gent i contribuir a un canvi de paradigma en la gestió de les zones verdes urbanes.

L’hort esdevé de cabdal importància tant per viure el present com per plantejar el futur

CULTIVAR L'HORT I SEMBRAR NOVES LLAVORS

Anar a l’hort és una pràctica quotidiana en molts territoris des de fa generacions, però cada vegada són més les persones que decideixen tornar a la terra i cultivar els seus propis aliments. En plena crisi del coronavirus, les restriccions han fet aflorar la defensa de l’hort, no només com una eina d’autoabastiment, sinó també d’apoderament i transformació social. Però, som conscients de la importància que poden tenir aquests ‘trossos’ de natura per a les persones, per a la societat i per a la sobirania alimentària?

Arran de la consciència creixent per l’adquisició i el consum responsable d’aliments, no és gens estranya la defensa de l’horta d’autoconsum davant les restriccions arran de la crisi de la COVID-19. El reial decret publicat el 14 de març pel govern espanyol especificava que el desplaçament de persones per adquirir aliments i productes bàsics estava permès i que l’abastiment de productes alimentaris es considerava una activitat essencial.

Quedava molt clar que l’activitat agrícola es podia seguir desenvolupant amb normalitat, però no què passava amb els horts particulars. Així doncs, cada govern autonòmic va fer-ne la seva interpretació i va establir les seves pròpies regulacions. En el territori català, per exemple, el Centre d’Emergències de Catalunya va comunicar la prohibició de desplaçar-se als horts d’autoconsum el dia 20 de març, restricció que no es va produir a la resta de l’Estat espanyol.

El lliure mercat és una utopia amb conseqüències nefastes per la vida dels individus

L'ARQUEÒLEG DEL LLIURE MERCAT

Karl Polanyi (1886-1964) va ser un economista i antropòleg austrohongarès que va intentar comprendre el context de crisi i ascens del feixisme que travessava Europa. 75 anys després de la publicació de la seva gran obra, 'La Gran Transformació', avui Polanyi encara es reedita i s’actualitza

Per entendre les grans convulsions polítiques i socials del període d’entreguerres, l’antropòleg vienès Karl Polanyi es remunta fins als orígens de la Revolució Industrial per adonar-se d’una contradicció fonamental: el projecte del lliure mercat -que neix llavors- és incompatible amb la societat. És més, l’intent de subordinar la societat a la lògica del lliure mercat genera una tensió que es tradueix en formes cada vegada més dispars d’autoprotecció social; des de sindicats obrers que defensen una jornada laboral de vuit hores a moviments reaccionaris repugnants com el feixisme.

L’originalitat de Polanyi té a veure amb l’estudi que, com a bon antropòleg, fa de les societats preindustrials. Fins llavors l’economia s’organitzava basant-se en conceptes com la reciprocitat o la redistribució, i el mercat ocupava un lloc secundari en el funcionament social. No tenia sentit entendre l’economia com una esfera autònoma, ja que es trobava incrustada en altres processos no econòmics, sinó polítics, socials o religiosos.

Barchel, plena de vida després de quatre dècades despoblada

REPOBLADORES SOTA AMENAÇA DE DESALLOTJAMENT

en UN POBLE ABANDONAT DELS SERRANS,

Després d’estar quasi quatre dècades abandonada, l’aldea de Barchel, a la comarca dels Serrans, ha tornat a tenir vida gràcies al projecte col·lectiu d’un grup de joves que l’han repoblada i reconstruïda, buscant un estil de vida allunyat del consumisme compulsiu i en consonància amb la natura. Ara les repobladores han rebut diverses denúncies per l'ús d'aigües sense la corresponent autorització" i per "usurpació i ocupació il·legal d’immobles" que posen en perill el seu projecte 

Corbes de carretera que rodegen les muntanyes, immenses extensions agràries, rius, llacs, coves i carrers estrets i empinats, impregnats de misteri i bellesa. La comarca dels Serrans és una de les comarques més abruptes del País Valencià. Crida l’atenció pel seu patrimoni històric, així com pels paratges naturals i paisatges escarpats. És un territori amb pocs recursos industrials i on l’activitat principal es basa en l’agricultura i la ramaderia. El terme alberga una gran quantitat d’aldees, moltes d’elles deshabitades, que costen de trobar al mapa, com és el cas de Barchel.

Les cadenes alimentàries, les beneficiàries de les campanyes de recollida d’aliments

EL NEGOCI DE LA CARITAT NADALENCA
Església i empresariat se’l reparteixen

Les grans campanyes de recollida d’aliments o de captació de donacions econòmiques durant el Nadal, impulsades per la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments (FESBAL) o mitjans públics, amaguen tota una sèrie d’interessos econòmics, fiscals i de millora de la imatge d'entitats bancàries i empreses milionàries que hi col·laboren

Arriba el mes de desembre i al centre social Ca Saforaui, ubicat a Gandia (la Safor), ja està tot preparat per arrencar la campanya de recollida de joguets. S’estableixen quatre punts, en cinc localitats diferents de la comarca -Potries, Vilallonga, Barx, Ròtova i Gandia-, on el veïnat pot acudir per donar aquelles joguines que ja no fa servir. Arreu dels Països Catalans, són molts els col·lectius socials i auto-organitzats que tiren endavant aquest tipus d’iniciatives i porten les festes del solstici d’hivern a la població més vulnerable.

En contraposició a les campanyes, que reivindiquen un sentit comunitari i transformador per als barris, en aquesta època de l’any, però, també proliferen les iniciatives caritatives lligades al consum i que després del dia de Reis, desapareixen. Per al membre de Ca Saforaui, Ausiàs Galbis, qui fa tres anys que organitza campanyes de recollida d’aliments, roba i joguets de segona mà a la comarca, els “grans espectacles solidaris, els quals no combatran mai la desigualtat,” són un exemple “dels mecanismes d’alienació i de legitimació social del sistema capitalista”.

Una resposta dels Pobles que aspira a confrontar el poder de les transnacionals

DRETS PER A LES PERSONES < Obligacions per a les multinacionals

Des d'Ecologistes en acció es reflexiona sobre el poder de les transnacionals i les eines de què disposen per protegir-se. Com a resposta, diverses organitzacions d'arreu del món estan articulades per denunciar els tractats de lliure comerç i també les pràctiques i la impunitat de les grans empreses.

Sabem què consumim, però no com es produeix, ni les condicions socials dels que treballen a les fàbriques ni a les zones on s’extreuen els materials imprescindibles per a la seva elaboració, ni lògicament els impactes ambientals que tot el procés produeix. Només l’any passat van ser assassinades 321 persones activistes, però les transnacionals sempre surten indemnes. També són incomptables les agressions i la destrucció que generen en tot el planeta.

No estem tot just sobre la Terra. Som Terra que sent, pensa, estima i cuida

Leonardo Boff

COSMOLOGIA DE LA CURA: La utopia mínima 

Des que Jair Bolsonaro va accedir a la presidència del govern, Brasil és un exportador inesgotable de males notícies. És per això que potser avui, més que en cap altre moment, és necessari comunicar breument la teologia ecològica de Leonardo Boff. 

Fundador i figura ineludible de la Teologia de l’Alliberament, Boff és una de les personalitats brasileres més reconegudes internacionalment, no només per la controvèrsia amb Joan Pau II, que finalment el va dur a trencar amb el Vaticà, sinó per ser una font d’inspiració, a través de les seves conferències i més de cent llibres, del pensament i la política que persegueixen la pau, la justícia social i el respecte per la Terra.

Afirma Boff que l’era moderna – iniciada entre els segles XVI i XVII- està dominada pel paradigma encara vigent de la dominació i de la conquista, es regeix pel tipus de racionalitat instrumental-analítica i un ídol guia el seu camí: el progrés indefinit, l’equació del qual assegura que riquesa més poder equival a la felicitat del major nombre. 

L’única cosa real és la riquesa que el treballador crea cada dia amb la seva suor

LA LOTERIA COM A SÍMBOL DEL CAPITALISME

L’autor ofereix una anàlisi molt crítica del significat del sorteig de la Loteria i dels missatges publicitaris amb els quals es trasllada a les consumidores. Segons el seu punt de vista, “la loteria apropa il·lusòriament la riquesa a la plebs; legitima la seva existència fent-la més dolça, justa i humana; neteja  mans tacades de culpa; mostra la seva cara més amable; es presenta desitjable i accessible” i “ens fa creure que el diner és real quan l’única cosa real és la riquesa que els treballadors creen cada dia amb la suor del seu front”

Alguns recordaran la sospitosa sort de José Antonio Roca, assessor de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Marbella, exgerent d’urbanisme de l’Ajuntament durant el mandat de Jesús Gil, i principal imputat del cas Malaia. Aquest polític va guanyar en quinze anys un total de 50 grans premis de loteria. Eldiario.com explicava l’any 2012 que “els investigadors a les ordres del jutge Miguel Ángel Torres van xifrar en termes de probabilitat les opcions de Roca. Segons les seves anàlisis, el principal imputat en l’operació Malaia tenia una possibilitat entre 43 quadrilions d’haver tingut la sort en el joc que va declarar haver tingut. Una possibilitat entre 43 quadrilions d’estar dient la veritat”. És a dir 43.000.000.000.000.000.000.000.000.

S’assenyalava així, potser per primera vegada, la primera funció –més basta i evident– de la loteria: era, per a les elits extractives de l’Estat espanyol, una autopista per al blanqueig de diners. La llista és llarga. Carlos Fabra va cobrar entre el 2000 i el 2011, 2,2 milions en premis. A més dels líders del PP, aquesta manera de fer també va ser emprada pels narcotraficants gallecs: la família Charlín  també ha tingut una sort singular altament improbable.