17/6/20

No sabem el què volem ni com ho volem! (quin preu estem disposats a pagar-ne)


© EL GRAN DILEMA: Demostrar el nostre poder

Tenim la capacitat i el poder d’actuar de manera efectiva sobre la realitat actual, però, Quina acció emprendre? Quina norma aplicar? En definitiva: Què fer?

La dificultat d’enfrontar temes globals, ens fa reflexionar sobre la possibilitat de poder-ho fer, tot i que, segons està escrit, l’ésser humà té una capacitat creadora total.

Hi ha un feix de “lleis universals” que incideixen en aquesta línia. Estar clar que hi hem de creure però tots n’hem tingut algun flaix a la vida.

La intenció, el lliure albir, el demana i se’t donarà, la fe que mou muntanyes, crees el què creus, pensament-paraula-obra, els decrets a l’univers...

D’entrada tot això pot semblar metafísic, però qui n’ha experimentat ni que sigui un bri pot donar fe que funciona, perquè són eines que tots tenim a l’abast.


Cert que calen una predisposició i una convicció, però no més que en qualsevol altra empresa mundana que vulguis dur a bon port, potser amb l’única diferència que el treball és més de caire espiritual, abocat a l’interior d’un mateix.

Per crear el què sigui, primer s´ha de tenir una idea, un anhel -un pensament- envers el que parar-hi una atenció especial i a copia d’anar-nos-hi recreant, l’anem fent realitat desenvolupant-lo en els seus aspectes concrets.

Quan concentrem tota la nostra energia en algun tema, aquest va prenent cos i ens el fem nostre i així l’anem “materialitzant” fins que sorgeix davant nostre.

Els anhels i els desitjos, ben formulats i adobats amb una forta convicció, acaben fent-se presents si els invoquem des del cor. L’Univers és infal·lible: tot el què li demanes t’ho dóna (fins i tot el què no t’agrada o el que tems, precisament perquè t’hi concentres).

Tornem al principi d’aquest escrit. Sabent que tenim la capacitat d’intervenir en el què passa ara al món, per on començar?

  1. Desarmar als elements malvats que provoquen l’actual situació?
  2. Dissoldre el vel que oculta a la majoria el què passa veritablement?
  3. Presentar un missatge contundent i aclaridor pels mitjans convencionals?
  4. Encapçalar una revolta popular per recuperar la dignitat humana?   
  5. Proposar un canvi de vida, allunyada del consumisme i la tecnologia?
  6. Convocar assemblees populars per a escatir la voluntat de la gent?
  7. Promoure trobades públiques on abraçar-nos els uns als altres?
Sembla quelcom fora de mida plantejar-se aquestes possibilitats d’actuació? Si més no, com exercici de clarificació, paga la pena contemplar-les, perquè crec que és una de les mancances que tenim: No sabem el què volem ni com ho volem! O potser ho sabem però no cóm ho volem (quin preu estem disposats a pagar-ne).

Per tant comencem per fer una veritable indagació i a la que tinguem concretada la nostra aspiració, podrem engegar el “procés” de fer-la realitat.

Claredat i convicció són bàsiques per encarar la situació tot servint-se de les Lleis Universals que ens ho permeten de fer.

Som-hi doncs?


CÓM HO DEMANES A L'UNIVERS?
___________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
16 de juny del 2020

No hay comentarios: