23/6/14

Posar el comptador a zero és la única forma d’engegar quelcom a la mida de tots els ésser humans. Ho provem ?

DINS O FORA DEL SISTEMA?   
 
Tots ens omplim la boca contra el sistema. De raons ens en sobren, com també en tenim moltes per a no abandonar-lo del tot. El meu cas personal -ben corrent per cert- és un bon reflex d’aquesta contradicció.

Soc jubilat i el meu únic ingrés és la pensió que l’estat em paga mensualment. Una quantitat discreta però que ben administrada em permet fer el que em sembla sense haver-me de sotmetre a cap mena de servitud.

Em llevo a l’hora que vull, llegeixo, escric i em mantinc informat per les vies alternatives d’internet. Edito tres blocs que alimento diàriament: Un amb mètodes de vida alternatius; un altre on hi reflecteixo veritats amagades i en el tercer, hi aplego els reptes de l’ànima, els sentiments, la bellesa... (*)
Feina, doncs, no me’n falta però la faig al meu aire i de manera totalment altruista.

Si les coses segueixen evolucionant, millor dit, deteriorant-se com fins ara, pot ben passar que es tanqui la meva font d’ingressos per que el sistema porti fins a l’extrem la voluntat d’esbandir a tots els “improductius” (malalts, aturats, jubilats...) Llavors què? Molt de protestar o de dir mal del sistema però si aquest –justa o injustament- deixa de complir, correm-hi tots !

Jo he conegut èpoques de vida folgada -que no regalada- en que em podia permetre més capricis, però darrerament ja m’he acostumat a una austeritat que no em suposa cap tràngol, ans al contrari, em fa sentir lleuger i sense preocupacions.

Experimento de veritat allò de “no és més ric qui més té si no qui menys necessita”. Però tot té uns mínims que si no els cobreixes et fan entrar en una dinàmica de supervivència alienadora.

M’he atipat de divulgar mètodes alternatius de vida més o menys dràstics. En un extrem hi ha el viure sense diners. En un nivell entre mig hi ha el viure en comunitats on ho comparteixen quasi tot. També hi ha el sistema de les monedes locals que permet intercanviar productes i serveis fora de l’economia oficial.

Però la moneda oficial es omnipresent per moltes coses que no es poden obtenir d’altra manera (bàsicament l’energia) i quan et trobes mancat d’efectiu oficial, s’obre de cop la necessitat de fer dues coses:
a)     Renunciar a moltes comoditats energètiques
b)     Afegir-se a algun grup auto suficient que disposi de lloc on aixoplugar-te

Fins aquí els fets reals i crus. Què es pot fer més enllà?
El sistema no es pot desmuntar per que som nosaltres mateixos qui d’una manera o altra el sostenim i ens en servim -amb tota la desigualtat que vulguis- però no hi renunciem. O sí que ens hi veiem amb cor de passar d’ell ?

Si el deixem enrere, si passem d’ell, el sistema s’esfondra i, encara que de moment ens trobarem tots penjats, posar el comptador a zero és la única forma d’engegar quelcom a la mida de tots els ésser humans. Ho provem ?

Joan Martí  (21.06.2014)

(*) - El Camí de la Vida
     - Masa Crítica Consciente
     - On hi ha un somni hi ha un camí
____________________________________________________________________________

¿DENTRO O FUERA DEL SISTEMA?

Todos nos llenamos la boca en contra del sistema. De razones nos sobran, aunque también tenemos muchas para no abandonarlo totalmente. En mi caso personal -muy corriente por cierto- es un buen reflejo de esta contradicción.

Soy jubilado y mi único ingreso es la pensión que el estado me paga mensualmente. Una discreta cantidad pero que bien administrada me permite hacer lo que me parece sin tenerme que someter a ninguna clase de servidumbre.

Me levanto a la hora que quiero, leo, escribo y me mantengo informado por las vias alternativa de internet. Edito tres blogs que alimento diariamente.
Uno con métodos de vida alternativos; otro donde reflejo verdades ocultas y un tercero donde recojo los retos del alma, los sentimientos, la belleza... (*)
Trabajo, pues, no me falta, pero lo hago a mi aire y de forma totalmente altruista.

Si las cosas siguen evolucionando, mejor dicho, deteriorándose como hasta ahora, puede muy bien pasar que se cierre mi fuente de ingresos si el sistema lleva hasta el extremo su voluntad de liquidar a todos los “improductivos” (enfermos, parados, jubilados...) Entonces ¿qué? Mucho protestar o decir mal del sistema pero si este -justa
o injustamente- deja de cumplir... piernas para que os quiero!

Yo he conocido épocas de vida holgada -que no regalada- en las que podía permitirme más caprichos, pero últimamente ja me he acostumbrado a una austeridad que no me supone ningún trauma, al contrario, me hace sentir ligero y sin preocupaciones.
Experimento con certeza aquello de “no es más rico quien más tiene sino quien menos necesita”. Pero todo tiene unos mínimos que si no los cubres te hacen entrar en una dinámica de supervivencia alienadora.

Me he hartado de divulgar métodos alternativos de vida más o menos drásticos. En un extremo está el vivir sin dinero. En un nivel intermedio está el vivir en comunidades donde se comparte casi todo. También está el sistema de las monedas locales que permite intercambiar productos y servicios fuera de la economía oficial.

Pero la moneda oficial es omnipresente para muchas cosas que no se pueden obtener de otra manera (básicamente la energía) y cuando te encuentras falto de efectivo oficial se abre de golpe la necesidad de hacer dos cosas:
a)     Renunciar a muchas comodidades energéticas
b)     Adherirse a algún grupo autosuficiente que disponga de sitio para cobijarse

Hasta aquí los hechos reales y crudos. ¿Qué se puede hacer más allá?
El sistema no puede desmontarse porque somos nosotros mismos quienes de una manera u otra lo sostenemos y nos servimos de él –con toda la desigualdad que se quiera- pero no renunciamos a él. ¿O sí que nos sentimos con coraje para soltarlo?

Si lo dejamos atrás, si lo soltamos, el sistema se hunde y, aunque de momento nos encontraremos todos en el aire, poner el contador a cero es la única forma de iniciar algo a la medida de todos los seres humanos. ¿Lo probamos?

Joan Martí  (21.06.2014)

(*) - El Camí de la Vida
     - Masa Crítica Consciente
     - On hi ha un somni hi ha un camí


No hay comentarios: