Per ser feliços i conviure en pau, no ens cal "posseir" res, només ens cal poder-ne fruïr.

© ADONEM-NOS DEL PARANY

Sortim d'un sistema que ens te presoners d'unes necessitats fictícies

Un parany molt ben parat que porta a la desesperació a una massa humana desenganyada, desinformada, manipulada i amb la supervivència en risc, després del miratge d'un estat del benestar que ara de sobte es fa fonedís i provoca el "sálvese quien pueda". Una brusca realitat que te a tothom amb els nervis a flor de pell, sempre a punt per a l'enfrontament. 

El que busca el Poder és que li fem la feina bruta d'anihilar-nos, un objectiu que s'ha marcat i del que en va a la cerca amb aquest escanyament general de serveis i garanties vitals.

Un Poder que ens vol anorreats i servils.
Un Poder que ens atia els uns contra els altres.
Un Poder que ens ofega a tots i ens aboca a un enfrontament fratricida
Un Poder que ha generat aquesta desfeta social per fer-nos sentir impotents

Enamora’t de la llum... Enamora’t de la vida... Enamora’t, enamora’t…

 

© ENDAVANT I AMUNT

 Quines forces ens empenyen?

Quines coses hem de fer?

Quines certeses tenim?

Quines llibertats ens emparen?

 

Ens dominen els instints

Ens impulsen els sentits

Ens encenen els desitjos

Ens sadollen els plaers

El que m'interessa, el que l'interessa a la meva ment és contactar amb la meva ànima

© CONVERSES AMB L'ÀNIMA

Si vull ser feliç, potser que escolti la meva ànima

Abans d'anar a dormir li vaig preguntar a la meva ànima que era el que volia que fes, que esperava de "mi" i llavors va ser quan em vaig adonar que "jo" i la meva ànima érem la mateixa cosa, la única cosa… per que, qui era el que feia la pregunta?

Em vaig quedar un moment desconcertat per que tot i que som la mateixa cosa, el jo (la ment conscient) sembla que funcioni apart. Potser és com el reflex de l'ànima en un mirall, la part "existencial", la que està immersa en aquesta realitat experimental, la part que té el manament de viure per compte de l'ànima…

Ens pot servir el vell exemple del cotxe i el conductor. El cotxe és la nostra naturalesa física, mental i emocional. El conductor és l'ànima que li dóna vida, el posa en marxa, el guia… servint-se dels elements materials que el conformen. La ment el GPS, el cor el motor, el cos la carrosseria.

La millor i més ràpida manera d´experimentar una cosa es ajudant als altres a sentir-ho

© EL DONAR: Com aconseguir allò que volem

Vols saber com augmentar significativament la teva capacitat per aconseguir allò que vols? Es simple... dóna. Sí. Dóna! Ofereix! Lliura!

El que tu reps està en funció d´allò que dónes. Si vols rebre més, què necessites fer? Augmentar, en qualitat i en quantitat allò que lliures als altres. Si dónes més, rebràs més. En la mesura en que dónes el millor de tu... reps el millor de la vida.

Quan decideixes donar el millor de tu a una persona, no sempre reps d´ella quelcom proporcional al teu lliurament. Pot passar que ofereixis més del que rebis. I és que la vida aquí ens posa una petita prova en la que quasi tots ensopeguem: Semblaria que no val la pena de seguir donant el millor de tu, quan en la immediatesa no sembla haver-hi una retribució equitativa. Però si deixes de donar, deixes de rebre.

Afortunadament, hi ha dues claus per a no caure a la trampa. Una es la fe en el llarg termini. Des d´una perspectiva més àmplia de la vida, el que tu dónes et retorna... i usualment multiplicat!

La vida una cursa d'obstacles? Aquí rau la seva gràcia. Si tot fos planer seria avorrit.

© EL SENTIT DE LA VIDA

Inevitablement, fem cap al lloc que el nostre cor ens reclama

Quan pensem en el sense sentit de la vida i ens escarrassem per a trobar-n’hi un, ens podríem fer al menys dos plantejaments, segons quin sigui el nostre estat de creences.

Si creiem en quelcom transcendent i observem la potencia de l'energia vital que ens anima ens resultarà raonablement fàcil endevinar-ne el joc. Si ens guiem pel "si no ho veig no ho crec" només ens caldrà fixar-nos en l'excepcionalitat de tot el que ens envolta, que se'ns dóna abundant i gratuït, per a constatar la grandiositat d'allà on som ficats.

Una resposta que crec molt ajustada es aquella que diu que "el sentit de la vida es aquell que nosaltres li donem" com per exemple veure l'ampolla mig plena o mig buida. Si només ens fixem en els entrebancs, la vida se'ns pot arribar a fer antipàtica. Si només veiem els bons moments se'ns endolcirà en excés i ens pot desarmar enfront les dificultats.

Ens calen nous plantejaments, noves estructures, autèntiques relacions humanes.

© ENFRONTANT ELS CANVIS

Disposar-se a noves concepcions, confiar en la vida!

Quan una cosa s'acaba, costa adonar-se’n, costa acceptar-ho i el més difícil de tot és estar-ne segur. No hi ha certesa absoluta. No és blanc o negre. Hi ha molts aspectes aprofitables envoltats pels motius que donen peu a la desfeta. Ens acostumem a la rutina de la vida i això dificulta molt prendre decisions fermes i encertades.

Una vegada presa la millor decisió, que mai és la més fàcil, mirem d'alleugerir-la amb accions puntuals per mirar de mantenir allò que sembla que es pot aprofitar, però quan una part del plat s'ha florit, el conjunt es veu afectat i encara que dolgui cal desfer-se de tot. Treure la part malmesa no dóna per bona la resta, tot el conjunt perd l’atractiu i es rebutja al complet.

Sembla que el que toca és fer-ho ben fet, a fons, per donar opció a una veritable renovació que en pugui sortir. Cal triar, cal deixar anar una cosa per a estar disponible per a una altra. Som en època de canvis, de canvis radicals i a primera vista inversemblants. Som davant una mutació general on, o canvies, o et canvien.

L'edat del Sol, de l'esplendor, de refulgir... però la majoria fa servir per a tot les ulleres

© LA SOLEDAT: L'EDAT DEL SOL

Mirar de cara les coses requereix coratge i determinació. 

Quan ens encarem amb nosaltres mateixos sense les afectacions dels qui ens envolten, ens adonem de les coses amb tota claredat. Les coses són molt simples. La complicació apareix en el moment que volem fer-ne partícips als altres.

Si jo estic content i ho vull fer extensiu a un altre que està trist, aquest em rebutjarà i em farà sentir malament. I al revés, si jo estic trist i algú em vol fer participar de la seva alegria, seré jo qui l'engegarà a dida i el faré empipar.

Què vull dir amb tot això? Doncs que cadascú és un món, és únic amb els seus propis estats d'ànim i les seves creences. I s'ha de respectar i s'ha d'assumir. Ningú pot fer res per ningú. Oh, això no és cert! Doncs sí, mal que ens pesi no podem ajudar a qui no vol ser ajudat per tant tot depèn d'un mateix.

Podem estar segurs que cadascú de nosaltres aporta una qualitat única al seu entorn

© UNA MIRADA AL QUÈ ENS ENVOLTA

Tots contribuïm al bé comú sent tal com som

Moltes són les incògnites que ens aclaparen. S'han perdut quasi tots els punts de referència per orientar el nostre dia a dia i ja no dic els nostres projectes de futur. Ens resulta una cosa ben desconeguda el caire que ha agafat la dinàmica social.

Els que som de mitjans del segle passat hem conegut les mancances i la grisor però també la il·lusió i la esperança en un futur més o menys utòpic. En els nostres primers anys gaudíem de plaers senzills per que no en disposàvem d'altres: La societat de consum no s'havia desplegat encara, avantatge que va suposar-nos un desenvolupament més creatiu i interactiu.

Els "valors" que ens varen inculcar, eren la major part d'ells esterilitzadors quan no aterridors, però ens servien de referència per jutjar la vida per on anàvem movent-nos. D'altra banda n'hi havia de molt vàlids barrejats que ens van definir com a generació: La honradesa, la lleialtat, la companyonia, la confiança, l'esforç personal…

Alternatives millors per sortir de la sotragada? Què esperes per posar-la en pràctica.

© LA FÓRMULA MAGISTRAL

M'interessa, per sobre de tot, estar bé? El remei a l'actual situació el tenim a les nostres mans: ESTIMAR-NOS ELS UNS ALS ALTRES.

Caram, quina fórmula tant poc original! Quin concepte més suat i redit! A més, què senzill és dir-ho i que complicat sembla d'executar. Però és així. No hi ha més cera que la que crema !!

M'explico. Després de donar-li algunes voltes al desesperançat estil de vida actual en caiguda lliure i sense indicis raonables de recuperació en cap aspecte, he arribat a la conclusió que ens hem d'obstinar a aplicar el precepte mil·lenari per difícil que ens sembli la seva implementació.

Estem dotats de la facultat d'estimar i exercir aquesta facultat ens pot proporcionar bàsicament dues coses ben palpables: benestar propi i bones relacions amb el nostre entorn.

La pregunta que ens hem de plantejar podria ser: M'interessa, per sobre de tot, estar bé? Per òbvia que sembli hem de respondre-la ja que a la vida tot té el seu preu i segons el què responguem caldrà pagar-ne un de diferent.

El bienestar anhelado es un tesoro presente en cada acción sencilla y cotidiana

CAMINAR DE FORMA SAGRADA

Caminar de forma sagrada, un texto de un chamán sioux, llamado Alce Negro.

Los sioux una tribu de nativos americanos que vivían en el territorio de lo que ahora es Estados Unidos. Alce Negro, que murió en el año 1950, alcanzó a transmitir parte de las tradiciones y rituales de su pueblo, que fueron publicadas en un libro llamado, precisamente, Alce Negro habla.

Caminar de forma sagrada es hacer de la vida un arte,
vivir cada momento como si fuera el último,
dar cada paso como si fuera el primero.

Inspirar amor y conciencia en este frágil cuerpo nuestro
y entrar en el cuerpo mayor que todos compartimos.
Ver que cada paso debe ser dado con ligereza,
sin forzar nada, sin crear más ego.