© DISBAUXA vs INSATISFACCIÓ
El temps de carnaval suposava capgirar-ho tot durant els dies que precedien a la quaresma, un temps de recolliment i austeritat que actualment es pot dir que ha desaparegut. En canvi el carnaval s’ha expandit de forma massiva aplegant una munió d’aficionats a la disfressa i la disbauxa que omplen els carrers de moltes contrades.
Quan vivíem sota
la dictadura el carnaval estava prohibit i els actes religiosos de la quaresma
ho presidien tot amb exclusivitat. La música clàssica envaïa les ones de radio
i els colors foscos eren la tònica general.
De tota aquella època n’han quedat les “promocionades” processons de setmana santa amb tot el seu ritual arcaic mantingut a major glòria del turisme i dels personatges a qui els agrada que els vegin participant d’uns ritus que no ajuden a promoure precisament l’espiritualitat.
