I DEMÀ?
La història ens
ho recorda: els grans monstres també es poden desinflar quan la gent s’uneix en
un gest senzill
Vivim envoltats
de dinàmiques que es retroalimenten. La brutícia genera més brutícia, la
violència genera més violència, el desordre genera més desordre, les notícies
negatives generen més notícies negatives i la por genera més por.
Tot plegat crea
un cercle que alimenta el desànim i fa créixer la sensació que no hi ha
sortida.
Aquest mecanisme no és casual. Quan el desànim s’estén, la societat es torna més vulnerable, més fàcil de dividir i de controlar.
Així es va inflant el que podríem anomenar el Gran Monstre: un sistema que s’alimenta de la por, de la violència i d’un model econòmic clarament insostenible.Però aquest
cercle no és inevitable. També existeix el moviment contrari.
Tot comença amb
la responsabilitat individual. Quan una persona decideix viure de manera
coherent amb els seus valors, quan procura no deixar-se arrossegar pel desànim
i opta per actuar de manera constructiva, ja està generant un petit canvi. Un
gest, una actitud, una manera de relacionar-se diferent pot semblar
insignificant, però té un efecte multiplicador.
Quan aquest
comportament es repeteix en moltes persones, l’espiral negativa comença a
transformar-se en una espiral positiva. Allò que abans reforçava la por
comença, lentament, a perdre força. El Gran Monstre, que semblava immens i
imparable, comença a desinflar-se.
Ara bé, cal ser
clars: aquest procés no serà fàcil. Desinflar el Gran Monstre comportarà canvis
profunds. Hi haurà desajustos, incerteses i situacions imprevistes que poden
generar sofriment. Les transicions importants mai no són còmodes, i negar-ho
seria enganyar-nos.
Per això, un
element clau del futur serà la creació de comunitats d’autoajuda i de suport
mutu. Espais humans on les persones puguin acompanyar-se, compartir recursos,
escoltar-se i sostenir-se en els moments difícils. Davant un sistema que ha
fomentat l’individualisme, la resposta haurà de ser més comunitat, més
cooperació i més solidaritat.
A mesura que el
vell sistema econòmic —basat en el creixement il·limitat i la desigualtat—
mostri els seus límits, haurà d’anar deixant pas a un nou model. Un model on
tothom pugui contribuir segons les seves capacitats i, alhora, rebre allò
necessari per viure amb dignitat. No com una concessió, sinó com un dret.
Si un dia
aconseguim que les Nacions Unides esdevinguin un veritable punt de
trobada de nacions, pobles i persones, es podrà impulsar un nou model econòmic
basat en una economia global ètica i cooperativa. Un model que, de manera
complementària, convisqui amb milions de microeconomies locals sanes, netes i
transparents, arrelades als territoris i a les necessitats reals de les
persones.
Aquesta
transformació obriria la porta a una gran reconversió: la de la indústria
bèl·lica i dels exèrcits, que podrien esdevenir forces d’ajut humanitari, de
prevenció de conflictes, de resposta davant emergències climàtiques i de suport
a la Pau. Un canvi profund que permetria posar el coneixement, els recursos i
la tecnologia al servei de la vida.
I aquí apareix la
pregunta clau: què podem fer ja, avui, de manera concreta?
A part de les
moltes coses que cadascú pugui fer segons les seves habilitats, qualitats i
possibilitats, una acció comunitària, senzilla i poderosa és participar en
les Cantades Populars pel Planeta i la Pau, que tenen lloc cada dijous en
espais públics. I que cadascú pot organitzar en els seus pobles, barris i
ciutats. Cantar junts és un acte profundament humà: crea vincle, genera
ànim, trenca la por i recorda que formem part d’un mateix cos
col·lectiu. No cal saber cantar bé; només cal voler-hi ser.
Aquestes cantades
amb una mirada més ampla, poden tenir un objectiu: preparar la Festa Artística Mundial pel Planeta, la Pau i els Drets Humans,
distribuïda i lliure, que s’està promovent per al 10 de desembre,
aniversari de la Declaració dels Drets Humans. L’objectiu és que aquesta data
esdevingui cada any una autèntica festa del Cor —del cor que canta i del
cor que batega— de la Humanitat.
Una celebració
descentralitzada, oberta, on pobles i persones d’arreu del món s’uneixin
simbòlicament per alimentar aquesta espiral de sinergia positiva que tant
necessitem i per avançar plegats cap a fer possibles els Objectius de
Desenvolupament Sostenible 2030.
I demà?
Demà comença ja avui.
Amb una veu.
Amb una trobada.
Amb una cançó compartida.
Perquè la
història ens ho recorda: els grans monstres també es poden desinflar quan
la gent s’uneix en un gest senzill - i profundament revolucionari -
com cantar
plegats.
Ton Dalmau
No hay comentarios:
Publicar un comentario