És una tasca continuada anar reconeixent tot allò de bo que ens embolcalla i agrair-ho

© LA VIDA ENS ESTIMA                        

Tant que anem darrera d’afectivitat i “carinyo” dels què ens sentim tant mancats, tant necessitats i no ens adonem que la Vida és la nostra millor font d’amor.

Pensem-hi una mica: Tot el què som, el què tenim, allò del què gaudim, és una ofrena de la Vida. La vida és la que ens viu, la que viu a través nostre: Com no ens mostrarà tota la dolçor i la tendresa que són els seus signes d’identitat, la seva raó de ser!

És veritat que ens calen mostres d’afecte, escalf i companyonia per a sentir-nos satisfets però, d’on les esperem aquestes sensacions (perquè només són sensacions)?

Les cerquem a fora de nosaltres, cosa que és una quimera, per molt decebedor que resulti acceptar-ho. Tothom vol el mateix: estimar i ser estimat malgrat que potser el segon sigui el més prioritari per a la majoria.

Sí, és molt plaent que et facin carantoines i et demostrin afecció però si això no es dóna, el què tenim a l’abast és l’escalf de l’ànima, la confiança en què la Vida ens estima i procura sempre el millor per nosaltres.

Hi ha un munt d’exemples que confirmen aquesta afirmació i cadascú els pot trobar només que s’ho proposi i pari atenció a tot el què l’envolta i a tot allò del què frueix habitualment.

El fet d’estar enfocats només enfora és una limitació important que ens suposa molts malestars i confusions que repercuteixen en el nostre estat d’ànim fent-nos sentir carències imaginàries.

Hauríem de portar instal·lat de sèrie un “retrovisor” que ens permetés mirar sovint endintre de nosaltres per a tenir ben present la quantitat de coses de les que disposem per a poder-ne gaudir.

És evident que la màquina dels desitjos no para mai i sembla insaciable, provocant-nos una sensació d’insatisfacció permanent que dilueix tot el què tenim a ma de valor.

Potser és un mecanisme de compensació, com tot en aquesta realitat, que ens fa estar amatents als continus canvis del viure, no deixant que ens “adormim” en cap situació.

Sigui com sigui, és una tasca continuada anar reconeixent tot allò de bo que ens embolcalla i agrair-ho pel fet de poder-ne fer ús i així poder-nos sentir realment estimats.

La necessitat de compartir el calor amb altres éssers és ben humana... i gratificant, però no ens ha d’obcecar ni decebre quan no en puguem gaudir cercant a dins nostre l’escalf que ens calgui.

D’aquí venen moltes de les relacions amoroses que volten sobre aquest delit de contacte i afectuositat que tant ens calen i tant ens agraden.

A la vida, tota mena de plaers sans són benvinguts i convenients, perquè aquí hi hem vingut a gaudir i, si ho fem en companyia, millor que millor.

O així m’ho sembla!

___________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 10 setembre 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/