Però mengem, cantem i ballem que potser sí que al final tot es redreça

© ARA VE NADAL… I TOT SEGUEIX IGUAL              

Sento pena i tristor en constatar la desaparició d’aquell esperit nadalenc senzill, ple d’il·lusió autèntica i astorament per l’extraordinari.

Un temps de pau i alegria, de veritable comunió, de caliu a la vora del foc, sense grans dispendis però ple d’encís.

Seguim fent pràcticament el mateix però una mica per inèrcia, perquè toca i amb el rerefons d’un món amenaçador i desplaent que, a marxes forçades, ho enterboleix tot. Apliquem allò de “qui canta el seu mal espanta” per a sostreure’ns de la crua realitat, però estem embotornats i vivim d’esma.

Ens estan segant l’herba sota els peus però nosaltres anem fent com si no passés res (les coses només els passen als altres... d’aquí o de fora). Oh, però què s’hi pot fer?

Res no hi podem fer (o no hi volem fer). Estem desactivats i tan acomodats que ni ens ho plantegem. Potser no n’hi ha per tant dirà algú, no van tan malament les coses!

No hem de ser derrotistes, cal una visió positiva i no amargar-se la vida sense necessitat. Sí és una manera de viure: anar tirant fins que no et toqui el rebre directament.

Perquè amoïnar-se abans d’hora, Carpe Diem. Qui dies passa anys empeny. Bravo, així és com ens estan arraconant i desplomant (física i espiritualment).

La metàfora de la granota bullida ens l’apliquen amb molta cura per anar-nos adreçant sense que ens n’adonem, però nosaltres anem tirant mentre puguem, fins que peti.

Quan vagi de debò ja veurem el què farem, doncs d’aquí cent anys tots calbs i no hi ha mal que cent anys duri (nosaltres tampoc).

Entretant vinga tiberis i gresca que la malastrugança igual passa de llarg o, si més no, no és tan greu i ens en podem sortir.

Ves quina manera de cridar el mal temps amb aquesta dissertació!

Però mengem, cantem i ballem que potser sí que al final tot es redreça i es fan fonedissos tots aquests sinistres personatges que malden per fer-nos la vida impossible.

De fet tot és possible. Pot passar qualsevol cosa, no necessàriament dolenta. Així que qüestió d’estar tranquils i alerta. Veure-les venir i actuar en conseqüència.

És una bona ocasió per demanar un desig. Rumiem-lo bé perquè resulti ben esponerós i suposi una millora veritable per a tothom.

Bones Festes!

___________________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 17 desembre 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/