Tornar a ser amos de nosaltres mateixos i projectar-nos en un món amable i respectuós

© CERCANT INSPIRACIÓ                      

A les “Meditacions” de l’emperador romà Marc Aureli hi trobem un munt de consells i reflexions que ens poden anar molt bé en aquests temps convulsos.

Suprimint les coses que diem i fem que no són necessàries, tindríem més temps lliure i més tranquil·litat.

La visió estoica de l’emperador-filòsof és de gran valor -tan en el seu temps com ara- perquè  ‘agafa el toro per les banyes’ de qualsevol qüestió i la fa senzilla i manejable.

Molts dels problemes que patim són perquè ens compliquem la vida, com s’acostuma a dir. No sabem centrar-nos en les veritables necessitats ni en les qüestions importants.

La nostra dispersió -adobada per l’allau informatiu que ens envolta- ens ocasiona la pèrdua de punts de referència vàlids per al nostre bagatge vital.

Estem ben perduts enmig de l’embalum de bagatel·les que omplen tot el nostre dia a dia i no sabem recuperar la sendera primordial de la nostra vida.

Ha arribat un moment que més que ‘no saber’ és ‘no voler’ perquè ja ens va bé l’enrenou on estem ficats que ens esmorteeix i no ens deixa pensar en què és el millor per a nosaltres.

Aquesta distracció constant a la que estem sotmesos és l’eina perfecta per a desactivar-nos i fer-nos dòcils als interessos dels qui ‘remenen les cireres’.

Tot i veure que ens ‘aixequen la camisa’ en totes les coses i que ens van arraconant, encerclant en espais cada cop més reduïts, no reaccionem i ens deixem fer.

Serà cert que a les venes no hi tenim sang sinó orxata?

Quina forma més penosa de claudicar en la nostra idiosincràsia humana!

En totes les èpoques al ‘poble’ se l’ha menystingut, maltractat i explotat. El que més dol és que avui els sigui tan fàcil seguir-ho fent. Sembla que estiguem tots drogats i anem zombis!

Potser sí que tenim el què ens mereixem, si més no, no fem mèrits per a gran cosa més. Tot i dir-ho així de clar se’m fa molt penós explicitar-ho.

Segur que no hi ha cap manera de donar-li la volta?

Ens hem de donar per la pell sense fer-hi res?

Tant costa plantejar-se una desobediència civil en tota regla?

Ens estimem més el nostre mòbil que la nostra vida?

Si ens donessin a triar entre viure o disposar dels ginys tecnològics, no us sembla que el més important és la vida que no pas els mil i un artefactes que ens tenen dominats?

Cal trencar aquesta dependència que ens té lligats de mans i peus per a tornar a ser amos de nosaltres mateixos i projectar-nos en un món amable i respectuós.

Sense entrar en el terreny espiritual -que cadascú ha de cercar pel seu compte- sí que cal deixar constància que la pèrdua de valors en general que impera és un panorama depriment que no diu gaire a favor de la vàlua humana.

Perquè no fem un cop de coll per a recuperar la dignitat que ens faci sentir orgullosos de pertànyer a l’espècie humana?  

___________________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 3 desembre 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/