Estarem d’acord que això de l’any nou no passa de ser un ritual més o menys frívol, doncs “qui dies passa anys empeny” perquè tan el 31 de desembre com l’1 de gener no deixen de ser dos dies més de ple hivern.
Tot el muntatge
del “traspàs d’any” no és més que una altra celebració per a distreure’ns, per
a seguir encisats amb llums i gresca, sense temps per a la reflexió. Vinga gatzara
que ja n’hi ha d’altres que pensen per nosaltres...
Ja està bé muntar farres, que s’encavallen al llarg de l’any i ens aparten del què importa a les nostres vides. Tots estem sota una espasa de Damocles i tant cofois de festa en festa.
Cap plantejament
per a redreçar el rumb de les coses que ens afecten i cada vegada ens tenen més
acorralats. De tant que ho sabem ja ens hi hem acostumat (o resignat) i no hi
veiem sortida.
No ens agrada el
què ens van encolomant però no fem cap pas per a evitar-ho, per a rebutjar-ho,
per a cercar-hi alternatives.
Som de ple en el
temps del conformisme, de la comoditat, de la mandra, de la por... I qui
estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra!
Estem tots tan
atrapats que es fa difícil endegar alguna iniciativa. Cada cop més lligats i
cada cop més inermes...
Ens cal trobar
una escapatòria, si és que realment volem sortir d’aquest atzucac, perquè si no
només hem de deixar de queixar-nos i anar entomant el que vingui i
adaptar-nos-hi.
Així que prou
rebequeries inútils que només afegeixen malestar a la decebedora situació que
ja és prou depriment per sí sola.
Algun punt d’optimisme?
Per desitjar no
es perd res. Si més no, estem vius i conscients...
Podem confiar en
alguna mena de miracle?
Potser la
situació és la que és perquè ens toca ballar-la i aquests fets aparentment
penosos són per a saber el gust que donen!
A la vida tot són
lliçons per aprendre i aquesta potser va d’humilitat...
Reconèixer que no
som els reis de la creació com ens havien fet creure, sinó només una part més
del conjunt.
O sigui que prou
pidolar i valorem el què tenim i administrem-ho de la millor manera per a
fer-nos mereixedors -si s’escau- d’un nou nivell de coses.
O així m’ho
sembla!
Bon Any!
___________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 31
desembre 2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario