© ALTERNATIVES PER A LA GENT D’AQUEST PAÍS
El tracte als
nouvinguts està curull de privilegis cosa que provoca que aquesta dinàmica no
s’aturi ans al contrari, sobretot de provinents del Marroc.
Sembla que les nostres autoritats estan sota xantatge i ho hagin de permetre sí o sí, però sigui quina sigui la causa, la qüestió és que ser ciutadà (súbdit) d’aquest país -pels que ho han estat tota la vida- no és precisament cap xollo.
Per tant, a la
vista de les circumstàncies que no fan més que empitjorar, els originaris
d’aquest país (dit España) haurem d’emprar alguna alternativa per a encarar la
nostra situació, si més no, per a que no empitjori i equiparar-la als que venen
de fora.
Una alternativa
consistiria en demanar la nacionalitat marroquina i seguir-ne les seves normes
que a la pràctica, aquí en el nostre entorn, és una llibertat i impunitat total
del comportament.
Una vegada
assolida la nacionalitat ens adreçarem als organismes competents per a demanar
els avantatges econòmics i socials reservats per als immigrats.
Per acabar-ho
d’adobar podem fer cursets d’islamisme per estar bé en la onda del què es pugui
anar produint i poder aixoplugar-s’hi quan vagin maldades.
Una nacionalitat -la
marroquina- benvista per Europa i sota la protecció i guiatge dels manaires
anglo-sionistes pot ser una bona opció davant el panorama que es desenvolupa en
aquest país de fireta on ara estem sotmesos a les mil-i-una sense cap
perspectiva de millora.
Sembla un
plantejament de broma però que mirat fredament no ho és tant. A primer cop
d’ull és un esperpent, però la realitat actual aquí on som és com el ‘patio de monipodio’ i només admet
solucions adhoc si no ens volem quedar ben entrampats.
Que aquests país
té els dies comptats, si més no, en les seves característiques tradicionals i amb
sobirania pròpia, és quelcom que pocs posen en dubte. O sigui que ja ens ho
trobarem.
Tota la fauna política
hi està implicada i per això les coses van com van, només faltava que els d’Europa,
que són una altra colla de malànimes, se’ns hi posessin de cul.
Tot plegat una
bona gatada de la que nosaltres ‘la plebe’ en rebem les conseqüències i que per
postres fa que ens barallem entre nosaltres per la ràbia que portem acumulada i
perquè som els qui ens tenim més a ma...!
Una veritable
pena de situació que només admet dues opcions. Encarar-s’hi aplicant-hi el què
ens sembli més oportú o desentendre-se’n confiant que la sang no arribi al riu.
La
responsabilitat -lògicament- és de cadascú però el que no podem és fer veure
que no passa res o que no hi té res a veure amb nosaltres.
O així m’ho
sembla
____________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 10 agost
2026
No hay comentarios:
Publicar un comentario