ROSES QUILOMÈTRIQUES PER SANT JORDI?
El 23 d'abril, Sant Jordi, se celebra a Catalunya una de las festes primaverals on la rosa és la flor protagonista. Però, ens hem plantejat alguna vegada, d'on provenen?
Enguany per a celebrar un Sant Jordi més just us volem proposar la lectura de l'article "Les arrels de les flors" de Ferran Garcia, membre de la campanya No et mengis el món, destinada a promoure el reconeixement del deute ecològic i l'exigència de la sobirania alimentària dels pobles.
Enguany per a celebrar un Sant Jordi més just us volem proposar la lectura de l'article "Les arrels de les flors" de Ferran Garcia, membre de la campanya No et mengis el món, destinada a promoure el reconeixement del deute ecològic i l'exigència de la sobirania alimentària dels pobles.
En aquest article, elaborat l'any 2005, s'explica que per aconseguir una rosa no cal anar massa lluny; el roser és una planta que es cultiva bé a la nostra terra. Tot i així, cada vegada comprem més roses cultivades a països tan llunyans com Colòmbia o Zimbabwe, i en unes condicions de conreu que generen moltes injustícies i problemes ambientals. L'any passat (2011) la xifra de vendes va ser de 5 milions de roses, el 80% d'importació (Europa Press).
Amb aquestes xifres, val la pena conèixer i valorar diferents alternatives per a gaudir de les flors. Per aquest motiu hem pensat recuperar aquest article que vam publicar en el número 17 d'Opcions.
LES ARRELS DE LES FLORS
"Barcelona, 23 d’abril del 2005: una parella es regala una rosa vermella. Funza, Colòmbia, a 24 km de Bogotá: Aydé Silva pateix deteriorament nerviós, forts dolors a tots els músculs del cos, formigueig, i pèrdua de sensibilitat i força a cames i braços. El metge de la Clínica Universitaria Teletón li pregunta de què treballa i Aydé li diu que amb les flors, com tothom. El metge assenteix amb el cap." (Història real recollida per Corporación Cactus, una associació de treballadors de les flors colombianes. www.cactus.org.co.)
Les dues històries són les dues cares d'una mateixa moneda. La rosa que la parella s'ha regalat entre somriures a Barcelona, 20 hores abans era a les mans de l'Aydé.
Les dues històries són les dues cares d'una mateixa moneda. La rosa que la parella s'ha regalat entre somriures a Barcelona, 20 hores abans era a les mans de l'Aydé.
EL MERCAT DE LES FLORS
El passat Sant Jordi a Catalunya es van vendre 5 milions i mig de roses; el 60% eren d´importació. De cada 10 flors importades per Catalunya, 3 vénen de Colòmbia, 1 d'Equador i 6 d'Holanda. Holanda, de fet, actua com a mercat central europeu: rep flors de tot el món que després distribueix per Europa. Segons el Ministerio de Comercio Exterior de Colòmbia (www.mincomex.gov.co), el 70% de totes les flors comercialitzades a Europa passa per les subhastes holandeses. Altres exportadors importants són Kenya o Zimbabwe.
A l'Estat espanyol (i també a Catalunya) les flors que més es cultiven i es compren (al voltant d'un 80%) són les roses i els clavells. La majoria de les flors que comprem són de producció pròpia: un 80% de les roses (tot i que per Sant Jordi es produeix un pic d´importació), un 90% - 95% dels clavells i, de mitjana, un 75% de la resta (tot i que es donen casos molt diversos segons el tipus de flor). Tot i així, des de 1985 fins a 2000 com mostra el següent gràfic: cada cop se n'importen més.
A l'Estat espanyol (i també a Catalunya) les flors que més es cultiven i es compren (al voltant d'un 80%) són les roses i els clavells. La majoria de les flors que comprem són de producció pròpia: un 80% de les roses (tot i que per Sant Jordi es produeix un pic d´importació), un 90% - 95% dels clavells i, de mitjana, un 75% de la resta (tot i que es donen casos molt diversos segons el tipus de flor). Tot i així, des de 1985 fins a 2000 com mostra el següent gràfic: cada cop se n'importen més.
Aleshores: Què passa a les zones productores d'aquestes preciosities? Anem per exemple a Colòmbia.
A COLÒMBIA
Quan l´avió està a punt d'aterrar a Bogotá, els ulls se'n van cap a un immens mar de plàstic que s'estén per la sabana que rodeja la ciutat. És fàcil veure al costat del teu avió un altre avió carregat de flors acabades de tallar a pocs metres d’allí i a punt per portar-les cap a Holanda, els Estats Units o Espanya. Colòmbia és el segon productor mundial de flors, darrere d'Holanda. Hi destina gairebé 7.000 hectàrees d'hivernacles (si en féssim una cinta de 100 metres d'ample, el plàstic colombià arribaria de Barcelona a Madrid i encara una mica més).
Laboral i social En la floricultura colombiana es produeixen les mateixes circumstàncies laborals i socials que a les més conegudes maquiles de les zones franques de molts països del sud i d'Europa de l'Est: la sindicació no s'autoritza o es fa inviable amb tota mena de coaccions, el 80% de les treballadores són dones que són acomiadades quan queden embarassades, l'horari regular és de 10 o 12 hores i es fan moltes hores extres sense remuneració especial. El desembre de 2002, la llei 789 va allargar l'horari diürn fins a les 22h (anteriorment s'acabava a les 18h). Així les empreses no han de pagar un plus per nocturnitat abans de les 22h, perquè laboralment “és de dia”. Els contractes són de molt curta durada, el sou (120 € mensuals o 4 € el dia, el que paguem nosaltres per 8 roses) no arriba ni a la meitat de la cistella bàsica... Les conseqüències socials i psíquiques d'aquesta maquilització ja són evidents a la zona. La macroeconomia ens diu que es genera ocupació (150.000 llocs de treball entre directes i indirectes) i diners (el valor de les exportacions supera els 500 milions d'euros anuals), però no ens explica que els llocs de treball són extremament precaris i fugaços ni que el model és gegantinament injust (del que nosaltres paguem per una rosa colombiana només un 2,5% arriba a les butxaques de les treballadores).
Salut A Colòmbia les flors són el cultiu més tractat amb agroquímics (plaguicides i fertilitzants sintètics); en les patates, el segon, se'n fan servir 8 vegades menys. Per una mateixa flor i època de l'any s'usen el doble d'agroquímics per hectàrea que a Holanda. Una cinquena part dels productes que es fan servir estan prohibits a Europa.
Aquest ús intensiu és el responsable, ja sigui per inhalació, ingestió o contacte cutani, de les altes taxes de malalties laborals (migranyes, gastritis, al·lèrgies, etc.) com les que afecten l'Aydé Silva. Cada dia es produeixen cinc intoxicacions de mitjana.
Aquest ús intensiu és el responsable, ja sigui per inhalació, ingestió o contacte cutani, de les altes taxes de malalties laborals (migranyes, gastritis, al·lèrgies, etc.) com les que afecten l'Aydé Silva. Cada dia es produeixen cinc intoxicacions de mitjana.
Medi ambient El cultiu de flors en hivernacle requereix una gran quantitat d´aigua. A Colòmbia la floricultura en consumeix tanta com una ciutat de 600.000 habitants. Això està portant a l'exhauriment dels aqüífers naturals de la zona.
Els agroquímics arriben a les aigües i terres i alteren els ecosistemes i la salut de la població en general. Per altra banda, al cap d’uns quants anys d’iniciar el cultiu, el model intensiu de floricultura colombià o equatorià deixa les terres agrícoles amb seriosos problemes de fertilitat.
Pobresa i desnutrició Tots els monocultius exportadors conviuen sempre amb la pobresa. A Colòmbia un 64% de la població és considerada pobra, i en la regió florícola una de cada 10 famílies passa gana.
Els agroquímics arriben a les aigües i terres i alteren els ecosistemes i la salut de la població en general. Per altra banda, al cap d’uns quants anys d’iniciar el cultiu, el model intensiu de floricultura colombià o equatorià deixa les terres agrícoles amb seriosos problemes de fertilitat.
Pobresa i desnutrició Tots els monocultius exportadors conviuen sempre amb la pobresa. A Colòmbia un 64% de la població és considerada pobra, i en la regió florícola una de cada 10 famílies passa gana.
LA PERIFÈRIA AL SERVEI DEL CENTRE
El que passa a Colòmbia amb les flors no és un cas aïllat. És un dels anomenats monocultius exportadors que s'estan expandint per tot el planeta en països i regions empobrides, seguint l'estructura d'un centre econòmic mundial i una perifèria. Simplificant, la cosa funciona així: ¿Europa, per exemple, vol consumir un volum de flors determinat? Organitza els millors camps colombians per abastir-se. Així, la perifèria perd un element clau per al desenvolupament de qualsevol país: la sobirania alimentària. Colòmbia no destina els seus recursos agraris, pesquers i humans a alimentar la seva població, sinó a alimentar els nostres capricis florals.
Per què? Els 29.000 milions d'euros de deute extern ajuden a entendre-ho: el país destina el 40% del seu PIB a pagar aquest deute i necessita les divises que proporciona l'exportació. Conrear patates per a l'autoconsum no ajuda alleujar el deute. Aquestes divises, però, són molt inferiors al valor afegit que l'agribusiness guanya amb el negoci de les flors.
Per què? Els 29.000 milions d'euros de deute extern ajuden a entendre-ho: el país destina el 40% del seu PIB a pagar aquest deute i necessita les divises que proporciona l'exportació. Conrear patates per a l'autoconsum no ajuda alleujar el deute. Aquestes divises, però, són molt inferiors al valor afegit que l'agribusiness guanya amb el negoci de les flors.
I JO QUÈ HI PUC FER?
ñ Les flors no són un producte de primera necessitat. Reduir la demanda és un primer i necessari pas per permetre la reestructuració a les zones productores, i per evitar explotacions i formes de comercialització insostenibles.
ñ Moltes vegades comprem flors per regalar-les; pensem en el paper que tindran. En una habitació inundada de rams difícilment se'n gaudeix cap. Potser una flor artificial feta a mà, amb dedicació, pot ser un obsequi més apreciat.
ñ Per Sant Jordi, no acceptem les roses que ens regalen cada cop més comerços. No regalem roses a tort i a dret, recuperem l'esperit genuí de la tradició.
ñ Evitem les flors quilomètriques. A Catalunya i a l'Estat espanyol la majoria de flors són de producció local, però cada cop se n'importen més. Demanem al florista on s'han cultivat les flors que ens ofereix, contemplem la possibilitat de renunciar a la compra si no obtenim resposta o si l'origen no ens sembla adequat. Així divulguem la voluntat de no donar suport a cegues a realitats que desconeixem, i contribuïm a una societat més conscient de si mateixa.
ñ Potser podem agafar les roses directament d'un roser. En podríem plantar un? O coneixem algú que en tingui? I el mateix amb qualsevol flor, és clar...
Per a més informació sobre aquest tema, us recomanem visitar la página web: www.noetmengiselmon.org
Si a més a més, vols afegir alguna dada o informació rellevant, et convidem a compartir-la amb nosaltres i la resta d'usuaris de la nostra pàgina. Feliç Sant Jordi amb roses km 0!
No hay comentarios:
Publicar un comentario