11/2/11

LA DECISIÓ ÉS AL NOSTRE ABAST


RENDICIÓ O ALLIBERAMENT ?

(Texto en castellano al final)

Continuant les reflexions exposades en el meu anterior escrit “Petit retrat de la situació actual” crec que ens cal donar resposta clara i ràpida a l’interrogant que encapçala aquestes línies, a la vista de les evidències que el poder real no afluixa gens ni mica.

La qüestió és ben senzilla: o ens pleguem al que el sistema disposa i aguantem “todo lo que nos echen” o bé agafem la direcció de les nostres vides i ens plantegem uns modus de viure al marge d’aquest sistema inhumà i que està condemnat al fracàs. (La imatge del Titànic enfonsant-se amb nosaltres a dins és la que em ve al cap en la situació actual)

La tasca que suposa cercar alternatives a l’actual sistema sembla plena de dificultats però no totes són reals. Canviar el xip consumista i anar cap a un tipus de vida autosuficient i solidaria només demana voluntat i convicció.

Som molts els que estem immersos en aquesta disjuntiva de canviar l’estil de vida per que ens hi empeny l’esquema actual tan viciat en només tenir en compte una petita part de la humanitat i deixar-ne exclosa a la gran majoria.

La certesa de que podem viure millor amb menys és fora de dubte. Guanyarem molt de temps per a dedicar a les relacions humanes, avui en segon pIa amb les conseqüències prou evidents d’insolidaritat, solitud i insatisfacció. Viure només per treballar, guanyar diners i gastar-los ens aparta de molts plaures intensos i "gratuïts"

Bertrand Russell fa 80 anys ja ens en donava algunes pistes en el seu llibre “La conquista de la felicidad” Les coses bàsiques segueixen sent les mateixes avui en dia i adonar-se’n ens pot posar en el camí adequat per a superar la insatisfacció que impera per tot arreu.

El dilema és el clàssic “Ser lliure o viure en la submissió”. La llibertat comporta responsabilitat. No esperar que tot t’ho portin fet o que d’altres pensin per tu. La comoditat i la seguretat (aparent) en la que estem instal•lats ens atrofia i ens fa esclaus del sistema.

Nosaltres decidim. El que sí és cert és que ja no és temps de mitges tintes. Si volem viure en llibertat hem de renunciar del tot al sistema actual i anar construint un sistema alternatiu del que ja n’hi ha forces iniciatives en marxa (*)

Penso en l'actitud del personatge de Nick Nolte a la pel.licula "El guerrero pacífico" quan uns atracadors li exigeixen els diners i ell, tot donant-los-hi, els diu: Només això voleu? Aquí teniu també el rellotge, la jaqueta i… fins quedar en roba interior! Per ser feliç no es necessita res!

Si us voleu procurar un bon estímul per a emprendre un camí diferent al que ens aboca la civilització actual, visioneu la pel•lícula “La Belle Verte”. Gaudir la vida d’una forma senzilla, fresca i agradable en companyia de tot el que ens envolta és un plaure molt atractiu.

Joan Martí
El Camí de la Vida

(*)
Autosuficiència:..: Cooperativa Integral Catalana
Repoblació rural..: Abraza la Tierra
Intercanvis.........: Ecoxarxes comarcals
Finances ètiques: Coop57

RENDICIÓN O LIBERTAD ?

Siguiendo con las reflexiones expuestas en mi anterior escrito "Pequeño retrato de la situación actual" creo que hemos de dar respuesta clara y rápida al interrogante que encabeza estas líneas, ante las evidencias que el "poder real" no va a soltar su presa.

La cuestión es bien sencilla: o nos sometemos a lo que el sistema dispone y soportamos "todo lo que nos echen" o bien tomamos la dirección de nuestras vidas y nos planteamos una manera de vivir al margen de este inhumano sistema que está condenado al fracaso. (La imagen del Titanic hundiéndose con nosotros dentro me viene a la cabeza en esta situación)

La tarea que supone buscar alternativas al actual sistema parece llena de dificultades, pero no todas son reales. Cambiar el chip consumista y orientarse hacia un tipo de vida autosuficiente y solidaria solo demanda voluntad y convicción.

Somos muchos los que nos hallamos inmersos en la disyuntiva de cambiar de estilo de vida por que nos empuja a ello el esquema actual tan viciado que solo tiene en cuenta una pequeña parte de la Humanidad excluyendo a la gran mayoría.

La certeza de que podemos vivir mejor con menos está fuera de toda duda. Ganaremos mucho tiempo para dedicarlo a las relaciones humanas, hoy en un segundo plano con las consecuencias evidentes de insolidaridad, soledad e insatisfacción. Vivir solo para trabajar, ganar dinero y gastarlo nos aparta de muchos placeres intensos y "gratuitos"

Bertrand Russell hace 80 años ya nos daba algunas pistas en su libro “La conquista de la felicidad” Las cosas básicas siguen siendo las mismas hoy en día y darnos cuenta de ello nos puede poner en el camino adecuado para superar la insatisfacción que impera por todas partes.

El dilema es el clásico “Ser libre o vivir sometido”. La libertad comporta responsabilidad. No esperar que todo te lo den hecho o que otros piensen por ti. La comodidad y la seguridad (aparente) en la que estamos instalados nos atrofia y nos hace esclavos del sistema.

Nosotros decidimos. Lo que sí es cierto es que ya no es tiempo de medias tintas. Si queremos vivir en libertad hemos de renunciar totalmente al sistema actual e ir construyendo un sistema alternativo del que ya hay bastantes iniciativas en marcha

Pienso en la actitud del personaje de Nick Nolte en la película "El guerrero pacífico" cuando unos atracadores le exigen el dinero y el, dándoselo, les dice: Solo queréis eso? Aquí tenéis también el reloj, la chaqueta y… hasta quedar en ropa interior! Para ser feliz no se necesita nada!

Si quieres un buen estímulo para emprender un camino diferente al que nos aboca la civilización actual, visiona la película “La Belle Verte”: El gozo de vivir de una forma sencilla, fresca y agradable en compañía de todo lo que nos rodea es un placer muy atractivo.

No hay comentarios: