A voltes amb el ditxós diner em ve a la memòria una sensació de quan tenia quinze o setze anys i treballava al despatx de la botiga de casa. Jo feia els albarans i cobrava als clients les factures. M'enrecordo d'un cas que sempre em va impressionar. A l'hora de pagar hi havia un client que ficava la ma a la butxaca i treia un enorme feig de bitllets que amb prou feines podia engrapar. Em quedava al.lucinat de veure aquell "desplegament de riquesa", allò sí que era una demostració de poder i autonomía
Ara això s'ha esvaït del tot. Ni tant sols el ritual exhibicionista d'extendre un xec i firmar-lo
Avui en dia tot està domiciliat o es paga amb tarjeta. No es veu quasi be gens de diner en efectiu, en "metàl.lic" que es deia abans. Tot són crèdits, transferències i càrrecs bancaris.Quan es diu que destinen tants bilions a sufragar els forats financers, on són i d'on surten tots aquests diners?. Doncs d'enlloc. Tot són assentaments comptables: D'uns "debe" passen a uns "haver" i avall que fa baixada !
Vaig veure un video a internet en el que es deia -parlant dels diners- que ara, per justificar les mesures restrictives generals, ens volen fer creure que no hi ha diners…doncs és cert que no hi ha diners, però és que NO N'HI HAN HAGUT MAI, almenys en la proporció astronòmica que representen els "mercats financers":
És tot un globus especulatiu basat en la mecànica fictícia de moviment de capitals. Gent entesa ho ha explicat darrerament molt bé i en síntesi és allò d'anar fent la "piràmide" (Jo poso 100 euros la banc que en deixa 80 a un altra persona i en aquest moment al mercat els 100 euros ja s'han convertit en 180 euros i així)
Tot això per a dir que el tema financer que ara ens te tots amb el nus a la gola és una faula que tots ens creiem i a la que ens sotmetem.
L'autèntic mercat és el de comprar i vendre coses concretes on hi ha intercanvi de valors per mitjà de la eina del diner. Al principi un em donava mitja dotzena d'ous i jo li donava un quilo de patates. Després per a fer-ho més còmode un donava unes monedes i l’altre li donava la mitja dotzena d'ous, llavors aquelles monedes me les donava a mi pel quilo de patates que jo li tu donava.
Avui el banc em "dóna" un crèdit i jo em compro un cotxe. El que em ven el cotxe rep del banc un assentament comptable per l'import del cotxe i de diner no se'n veu per enlloc però almenys hi ha el cotxe pel mig com objecte d'una transacció.
El colmo de l'assumpte és l'especulació financera on no es compren coses sinó "expectatives de guany" siguin sobre el preu futur de matèries primeres, sigui sobre la cotització d'accions d'una empresa, sigui sobre la evolució de la moneda d'un país. Aquí no hi ha ni diner ni objectes, només assentaments comptables d'imports elevadíssims
Tornant a l'anecdota inicial, crec que si es vol viure feliç cal fer només pel que es pugui, tirar del que es tingui a la ma i sortir del "mercat financer". I això només és cosa de cadascú.
elcamidelavida@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario