TEMPS DE REFORMES

Temps de reformes

23.08.2010
Jesús Molins – Aragó Digital
(traducció del castellà)

Resulta que ara, després de dos anys d'intensa, profunda i devastadora crisi, s'ha decidit que és el moment d'aprofundir en la reformes. Reformes que pel que sembla propiciaran l'activitat econòmica, la creació d'ocupació i garantiran l'estabilitat i el progrés econòmic de les properes dècades (Toma ya!).

Tal dit tal fet; es redueixen salaris, congelen pensions; flexibilitzen el mercat laboral abaratint l'acomiadament (més del que estava); faciliten que les empreses es desmarquin del conveni col•lectiu negociat, pactat i aprovat amb els agents socials (empresaris i sindicats); preparen retardar fins als 67 l'edat de jubilació, així com ampliar als vint últims anys el càlcul de la pensió; privatitzen part de la gestió de la desocupació, donant entrada a les ETTs en l'explotació de l'INEM (fent de la desocupació un negoci); tenen idea d'implantar el pagament per l'assistència al metge de capçalera i eliminen la gratuïtat dels medicaments.

Hi ha dues maneres de realitzar reformes, per avançar o per retrocedir (de progrés o regressives). Doncs bé, en comptes de fer un pas cap endavant, el govern i part de l'oposició (PSOE, PP, CiU, PNB, UPN i CC) han decidit que en comptes de reformar el sistema financer, regular els mercats, controlar la banca, donar opció als representants dels treballadors a participar en la gestió i control dels beneficis empresarials, lluitar contra el frau i els paradisos fiscals, protegir l'ocupació, imposar noves taxes fiscals a les rendes de capital (igualant-les a les del rendiment de treball), a les transaccions financeres, als beneficis empresarials, establir un salari màxim (igual que hi ha un salari mínim i unes pensions màximes i mínimes fixades per l'estat). Han decidit realitzar reformes restrictives, regressives, que retallen els drets laborals, econòmics i fins i tot individuals dels treballadors. Drets que tant van costar conquistar durant l'últim segle.

Els governs i els polítics covards sucumbeixen davant els poders fàctics (mercantils, financers, gran banca, gran capital…) i realitzen polítiques restrictives com les que el nostre govern i la nostra oposició pacten i ens imposen. Ens estan fent pagar als ciutadans i treballadors els costos i les conseqüències de la crisi.

Fins fa dos anys, els treballadors, vivíem al món de “yupi”, guanyàvem es pot dir que acceptablement, gaudíem de raonables condicions laborals, podíem pagar la nostra hipoteca, el crèdit del cotxe i fins i tot permetre'ns algun sopar i una setmaneta de vacances a la platja (Quins excessos no? No causaria això la crisi?); això sí treballant els membres de la parella i amb un sou cadascun d'uns 1.100 euros al mes, de no ser així trontollaves pels vaivens de la misèria.

De sobte, aquest paradís virtual es va enfonsar com un castell de naips i en poc més de dos anys l'acomiadament i la desocupació es van fer els protagonistes de les nostres vides; 2.600.000 acomiadaments en dos anys i 4.600.000 persones aturades.

Amb el temps vam assabentar-nos que tot aquest desastre social i humà era a causa que grans entitats borsàries, financeres i empresarials havien estat mercadejant, especulant, creant productes fraudulents, inflant preus, beneficis, llançat “opes” falses i operacions borsàries fictícies, engrossint multimilionaris beneficis, etc. Això va fer que els mercats i economies de tot el món explotessin mitjançant un efecte big-bang, ocasionant a tants i tants milions de ciutadans el major desastre econòmic i social de la història contemporània.

Doncs així i tot, després de quedar demostrat el seu origen, arriba el moment de les reformes i les solucions que ens presenten, no són unes altres que reformar-nos a nosaltres, als ciutadans, als treballadors, mentre que als causants de la crisi els fan més forts. A ells en comptes de reformar-los, se'ls enriqueix. Quin fiasco de Govern!, Quin fiasco d'oposició!, Quin fiasco de polítics!, totalment temorencs, roïns, sense visió de futur i sense mires d'abast.

Ah! i com als sindicats se’ls hi ha ocorregut convocar una vaga general fent ús de l'únic dret que els estan deixant per a la defensa dels treballadors… doncs a aquest govern i classe política tan decidida i alta de mires, se'ls ha ocorregut entrar també (Com no!) en la reforma de la llei de vaga (per restringir aquest dret gairebé íntegrament). Que llestos, quina profunditat, quins socialistes Perdó!, socialdemòcrates.

Quina gran oportunitat perduda per haver realitzat una total reforma del sistema que ens portés a uns nous paràmetres mundials.

Segur que més aviat que tard haurem de donar-los una puntada de peu en el darrere, fer girar aquesta política regressiva i reaccionària, deixar de mirar tant a Europa i Estats Units, orientant la nostra vista cap a altres ordres político-econòmics com els que estan sorgint en alguns països de Llatino-Amèrica

http://www.attac.es/tiempo-de-reformas/