CARTA DES DE LA PRESÓ

Des de la presó escric aquesta carta per a qui la vulgui llegir, perquè d’aquesta manera pugueu entendre que el meu passat no te res a veure amb el futur que desitjo trobar quan surti.
Estic avergonyit per tota la mala vida que, al final, m’ha portat al punt on em trobo actualment; però ja és hora de netejar aquesta merda que tinc dins l’ànima.
No vull el perdó de ningú, ja prou en tinc en sentir-me malament jo mateix, però ja intento ser jo el que em perdoni a mi mateix i gràcies a les llargues estones d’autorreflexió puc determinar que, malauradament, estar aquí a presidi ha estat la millor etapa de la meva vida.
Des dels 16 anys sempre he volgut destacar d’una manera o d’una altra, però, de mica en mica, el comportament de nen “mimat i malcriat” anava de mal en pitjor i, després de 15 anys, un mateix se n’adona que tot plegat podia haver anat de diferent manera.
L’adolescència per a quasi tots és una incertesa; el nen vol fer-se home de la manera que sigui, a vegades sense importar-te quin és el vertader significat d’aquesta transició tan delicada de l’ésser humà i, segons com desenvolupis aquest procés, moltes vegades passa que no s’arriba a assolir el grau de maduresa necessari per a convertir-se en home i et quedes penjat enmig del tràmit, donant com a resultat que, el que havia de convertir-se en un home, s’ha quedat en un “cagamendúrries”, per dir-ho d’una manera suau.
I així és com jo crec que m’he passat mitja vida, fent el passerell tot equivocant cada pas durant tot el temps passat i fent mal a molta gent, gent que m’estimava i que pel meu egoisme han deixat de parlar-me.
Enric
12.10.09