© TINC UN SOMNI!
Ara fa seixanta
anys, en Martin Luther King deia, en la marxa de la llibertat a Washington: “Avui us dic, amics meus, que malgrat les
dificultats d'avui i demà, jo encara tinc
un somni”
Fent meves aquestes
paraules plenes d’il·lusió i confiança... jo també en tinc un somni:
Tinc un somni en
el que veig com s’ensorra el castell de cartes de l’opressió que ens aclapara.
Tinc un somni on
veig esclatar la bombolla gegantina de les mentides que s’ha anat inflant de
manera insostenible i acaba com ha d’acabar.
Tinc un somni on aquest leviatan descontrolat que s’ho vol menjar tot, es desfà i s’esvaeix.
Tinc un somni on
totes les persones de bé assoleixen la pau i la llibertat.
I aprofito aquí
per a rememorar l’acte valent i convençut d’una Adalid de la llibertat: la Rosa
Parks, que va desobeir la norma del lloc on seure als autobusos.
Amb el seu
exemple podem reflexionar i veure que cal fer passes concretes encaminades a
allò que volem: Ningú ens donarà la llibertat, l’hem d’agafar nosaltres.
Semblen molt
forts els que ens volen controlar del tot, però la seva pròpia misantropia se’ls
girarà en contra perquè no és pot anar contra el què és natural.
La humanitat sortirà
reforçada d’aquest embat aparentment irresistible i les persones íntegres
veuran obrir-se un espai equilibrat i harmònic
Han inflat tant
el globus de les seves ànsies de poder que només els pot explotar volatilitzant
totes les malvestats que han anat covant en contra nostra.
No farem net del
tot, però l’amenaça turbulenta que ho encapotava tot, s’espargirà i tornarà a
lluir el sol en un cel blau i brillant.
Penseu en el que
diuen li va passar a la Torre de Babel: L’ambició desmesurada dels espavilats de
l’època se’ls va capgirar anorreant la construcció i provocant la dispersió dels
seus autors.
És evident que
som en altres temps, però el què roman sempre triomfant és la bondat.
 |
| VEURE LLIBRE |
“El què és realment important sempre queda
ocult als contemporanis i les llavors del què ha de ser van germinant en
silenci, d’amagat, en algun racó oblidat, mentre tothom mira Hitler o Stalin o
llegeix articles il·lustrats. Ningú
no pot avaluar el què realment està passant en el present. El mal treballa amb
enorme poder i èxit continu, però en va: preparant el terreny perquè hi broti
el bé inesperat. Podem pregar i esperar. Jo ho faig”
Pigem acaba el
llibre dient:
L’embranzida tecnocràtica pot fer créixer deserts,
però no pot acabar amb l’alè de vida que batega en el fons de l’univers i a través
nostre. Les ombres seguiran estenent-se, però sense llum no són res.
Resistirem.
En moments difícils escoltem la veu del cor i
mirem de seguir la llum. La veritat és allò que et diu la teva veu interior: cal seguir la pròpia veu
interior.
Si desitjaríem que ens hagués tocat viure en una
època més fàcil pensem que no és una cosa que ho puguem decidir nosaltres. El
què si podem decidir és què en fem del temps que se’ns ha donat.
______________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 8 setembre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
No hay comentarios:
Publicar un comentario