© L’AMISTAT: AQUESTA GRAN MERAVELLA
Un amic fidel és
un refugi poderós, qui el troba, ha trobat un tresor. Un amic fidel no té preu
i no hi ha mesura per a la seva bellesa. Entre els amics brolla l'afecte, la confiança i la il·lusió per compartir
activitats, sentiments, preferències. Hi ha una afinitat en la manera de ser
i de pensar, sabem que “comptem” l'un per l'altre recíprocament. Hi ha una
forma especial d'estimació basada en el respecte i la llibertat. L'amistat,
un tresor!
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
És un tema que,
per molt trillat que sembli, no deixa de suposar un misteri. És un sentiment? Una emoció? Una conveniència?
L’amistat em
sembla l’avantsala de l’amor: Poder ser un mateix en tots els aspectes davant d’un
altre és un privilegi que només ofereix una autèntica amistat.
La gratificant sensació que produeix parlar de qualsevol cosa i ser escoltat i comprès. La pau que resulta de compartir sentiments, idees, dubtes, pors... en fi poder-se obrir amb sinceritat i tranquil·litat en les dues direccions.
Unes vegades
donar suport, d’altres rebre’n. En qualsevol cas, poder-se sentir acollit i
alhora poder donar acolliment...
La grandesa de l’amistat
és la generositat i l’atenció que representa. La calidesa que s’experimenta a
dins d’una amistat és un goig suprem, un benestar íntim que no té parangó.
Si la
manifestació de l’amistat és dóna entre més de dues persones -en el si d’un
grup- llavors la satisfacció s’expandeix encara més.
En aquest temps tan
malagradosos, l’amistat encara és més un valor inestimable!
I és que per a l’ésser
humà –social per naturalesa- poder experimentar aquest sentiment tan viu i
entranyable és un motiu d’alegria i plenitud.
L’amistat però, hi
és o no hi és, no es pot improvisar, ni menys forçar. Ha de ser una cosa recíproca
entre dos, perquè, si només és cosa d’un, no passa de ser una relació de dependència,
igual que en el cas de l’amor, que si no és correspost no resulta satisfactòria.
Una amistat pot
tenir una existència efímera o romandre al llarg del temps. Com tot a la vida
té una perdurabilitat relativa, però en tant que hi és, omple els esperits dels
qui hi estan implicats i si s’acaba no resta més que expressar la gratitud d’haver-hi
tingut accés.
Les coses que es
produeixen de manera natural són les més maques de la vida perquè deixen un pòsit
de joia en l’anima degut a la seva senzillesa i autenticitat.
L’amistat és
quelcom delicat i alhora ferm que apareix com un do, com un regal inesperat creant
un estat de pregona benaurança.
Quan es parla de “tenir
amics” en la major part dels casos es tracta de persones amb les que de forma
habitual es comparteix esbarjo o aficions malgrat que el terreny íntim en resta
al marge. Per això, sortosos tots aquells que poden gaudir d’una veritable
amistat!
Que sigui per
molts anys!
_________________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 20 setembre
2023
ALTRES ESCRITS DEL
MATEIX AUTOR
No hay comentarios:
Publicar un comentario