Potser que primer
pensem en el què entenem per llibertat, LLIBERTAT en majúscules, que és quelcom
que abasta molt. Per a mi, és no dependre de res ni de ningú, que aviat està
dit!
Costa bastant d’arribar
a comprendre l’amplitud del seu significat, per això haurem de mirar d’anar-ho
fent de manera gradual.
Per exemple en el plantejament “llibertat vs. esclavitud” segur que hi veiem què és la llibertat i el què suposa en línies generals dins dels marcs històrics.
El tràfic de persones negres per a treballs forçats n’és el símbol més trist i conegut del què és contrari a la llibertat. Abans tot era violent i barroer, cosa que ara s’ha sofisticat però continua.
Hem de treballar “voluntàriament”
per a poder viure. No és opcional, a no ser que haguem nascut al si d’alguna família
econòmicament ben dotada.
Per tant hi ha aquells
que poden fer el què volen (els menys) i la majoria que ha de fer el què pot tan
si li agrada com si no i amb una incertesa constant.
O sigui que ara
tenim una “esclavitud” soterrada però ben evident que ens han adoctrinar per a
veure-la com una cosa “normal” per tal d’acceptar-la sense revoltar-nos: És el
què hi ha!
Tornant al
concepte “llibertat” i agafant-lo pel cantó més autèntic val a dir que és
quelcom molt apartat de la idea que se n’acostuma tenir.
Llibertat és responsabilitat. Responsabilitat total
sobre nosaltres mateixos.
Aplicat al
terreny pràctic suposa haver-nos-ho de fer tot i això pot anar des de l’autosuficiència
total fins a compartir col·lectivament els objectius i les tasques diverses del
viure.
També s’ha de dir
que per molt dràstic que ens plantegem el significat de llibertat mai podrà ser
total perquè som éssers supeditats a néixer i morir, coses en les que no tenim
cap potestat.
Però tot i així,
el marge de “llibertat real” que podem arribar a assumir si ens ho proposem és
força ampli i ben poc habitual dins el modus de viure que portem de fa temps.
Els nostres
antecessors més antics, sembla ser que s’ho havien de manegar tot: no hi havia
d’altra! Ells sí que gaudien de llibertat... de grat o per força depenien exclusivament
d’ells sols.
Nosaltres ara ben
arrepapats en el coixí de la societat de consum amb tots els seus esquers i
miratges estem gaudint d’una llibertat ”vigilada” però “consentida” que ens
dificulta moltíssim una llibertat que, sense ser total, suposi una independència
total del sistema.
Perquè no ens hem
d’enganyar, per poc que depenguem del sistema la nostra llibertat no serà tal sinó
només la sensació de fer algunes coses pel nostre compte...
Amb tot això què
cal concloure: Que val més que no parlem de llibertat? Que no és al nostre
abast assolir-la? Que ens hem de conformar amb “anar tirant” i qui dies passa
anys empeny?
Es fa difícil de
respondre, perquè l’anhel hi és -almenys en molts- però els condicionants són
grans i, tot i les evidències que la cosa sembla que anirà a pitjor, a la
nostra voluntat li manca un impuls que li hauria de donar el nostre
convenciment i aquest, la veritat, és que no està a l'altura.
Proposar-se una
fita tan alta com voler la LLIBERTAT sembla que ens aboqui a la frustració. Com
fer-ho doncs? Hi ha gradacions en aquests desitjos? Es tracta de tot o res?
No dic que no
sigui possible però no veig que sovintegi una tal decisió radical, necessària
per a un repte d’aquesta envergadura.
________________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 11 setembre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
No hay comentarios:
Publicar un comentario