© LA LLUM I LA FOSCOR
Vet aquí la
clàssica dicotomia que no passa mai de moda i que és al fons de tot en la Vida.
Sense entrar en
terrenys polèmics cal reconèixer que, des del nivell pràctic, la llum és més
poderosa que la foscor. Exemple: en un lloc a les fosques encens un llumí i s’esvaeix
la foscor.
Per contra, què
hi pots fer en un lloc il·luminat per a que es torni fosc? La foscor no és
quelcom en si mateixa, es més una situació, el resultat de l’absència de llum.
Per tant aquí ho tenim. La llum té entitat pròpia i la foscor no. A partir d’aquesta premissa ja ens podem endinsar en els efectes ocasionats per cada una d’elles.
Si la llum és “l’estat
natural” de les coses, la foscor n’és una anomalia: la manca de llum i en ella
hi té el “remei natural”.
Quan parlem dels “foscos”
dels que són a la foscor, només ens cal suposar -sense entrar en més detalls-
que viuen amb “la llum apagada” i que en poden sortir –si volen- obrint el
llum.
Tota aquesta digressió
per a mirar d’afinar el munt de literatura “metafísica” sobre el tema: Més que dos
estats de vida, el que hi ha són dues voluntats: el viure encès i el viure apagat.
En aquest esquema
dual s’hi podrien acollir conceptes com: extravertit vs. introvertit, coratjós vs.
poruc, confiat vs. recelós...
En general
anomenem “foscos” a aquells que actuen d’amagat i amb intencions dolentes
envers els demés i es dóna el cas del contrasentit que en aquest grup n’hi ha
una colla anomenada els “il·luminats” (iluminatis) que ja són ganes d’embolicar
la troca.
Bé, tal com he
dit abans, no vull entrar en polèmiques i el que sí m’interessa és analitzar el
grau d’incidència d’aquestes dues postures.
Hem de reconèixer
que estar “encès” o “apagat” no comporta necessàriament ser “bo” o “dolent”
primer perquè ningú està en possessió de la veritat absoluta i no pot dir el
què està “bé” o el que està “malament”
Per posar un
exemple asèptic, en el terreny informàtic tenim que la codificació es fa amb
uns i zeros que en termes elèctrics suposen estar ON (encesos) o OFF (apagats)
i ni una ni altra posició tenen preponderància sinó només les seqüències
agrupades que donen un sentit o un altre a la codificació.
Així que cal anar
molt en compte alhora de fer servir aquests conceptes que no deixen de ser
opcions de vida i sí que cal parar atenció a les conseqüències de l’obrar dels
subjectes, siguin d’un cantó o de l’altre.
És allò de “pels
seus fruits els coneixereu” perquè en ambdós costats n’hi ha de tota mena,
encara que a primer cop d’ull sembli el contrari.
O sigui que
potser que no ens entabanem massa amb definicions preestablertes que ens poden
despistar o, si més no, fer-nos creure quelcom que no és.
Els humans som
força contradictoris potser perquè estem sotmesos a masses situacions que ens
resulten incomprensibles i ens fan ballar el cap més del compte.
En qualsevol cas,
és evident que tots tenim unes tendències principals que ens decanten cap a la
llum o cap a la foscor sense que aquestes tendències siguin inamovibles.
És allò del
lliure arbitri o de “l’obra inacabada”
_____________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 6 setembre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario