18/9/23

Perquè ens conformem i rebaixem abans d’indagar més enllà amb convenciment?

© SOM ÉSSERS TRANSCENDENTALS?

Creure en la nostra transcendència, és potser massa petulant o superb? Si més no, alguna cosa hi devem tenir que veure en la marxa de tot, nosaltres inclosos.

No crec que sigui presumptuós suposar que som aquí per quelcom més que fer número. La pena és que ho desconeixem perquè ens ho han amagat, enganyant-nos i tergiversant-ho tot.

Malgrat això, la qüestió és si ens ho creiem o no, perquè llavors viuríem d’una altra manera: més cofois, amb més orgull de ser humans en saber-nos amb una missió o pel fet de formar part d’un projecte més gran en el que som un ingredient necessari i fins i tot decisori.

Clar que només són elucubracions, però tot és possible i quan una cosa és imaginable pot ser realitat, sinó no hagués aparegut al pensament.

Seguint doncs endavant amb la versemblança d’aquesta idea podem obrir tot un ventall de possibilitats i camins que ens poden dur a situacions en les que la nostra vàlua personal es vegi enaltida i justificada la nostra existència, donant contingut al nostre tarannà vital.

Amb aquesta imaginació, podríem esbossar escenaris que fossin creatius i favorables per a l’espècie humana restaurant-ne la seva importància i transcendència... perquè no?

Perquè ens conformem i rebaixem abans d’indagar més enllà amb confiança i convenciment?

Quan es va dir que l’home era el rei de la creació no crec que fessin broma, ans al contrari.

Si no han parat d’inventar-se històries per a desmerèixer l’esser humà, per alguna cosa serà!

O sigui que deixem d’acotar el cap i fem-nos valer. Si no tinguéssim valor no estarien tan interessats en anorrear-nos.

Poden haver-hi altres espècies a l’univers però nosaltres en som una d’elles i crec que una de les principals malgrat que, de mica en mica, ens han anat pervertint i degenerant per a que oblidéssim la nostra rellevància.

Estan maldant per aconseguir la nostra extinció com espècie i per això ha arribat l’hora de dir prou i redreçar-nos per recuperar el nostre potencial i la nostra preeminència.

És tan una necessitat com una responsabilitat!

Som-hi, sense por!

________________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 18 setembre 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html


1 comentario:

Anónimo dijo...

Gràcies