© NOSALTRES SOM LA LLAVOR
Així, tal com sona.
Ara en aquests temps de maldat, de destrucció de l’esser humà, d’anorreament
generalitzat, és quan arriba la nostra hora.
Tots aquells que
siguem conscients del repte d’aquesta època, hem d’estar disposats fins i tot a
immolar-nos si cal per a mantenir la dignitat i la llibertat humanes.
De vegades, quasi sempre, les coses canvien perquè hi ha una massa crítica que ho fa possible: Una llavor plantada a temps floreix quan sembla que tot se n’ha anat en orris.
Nosaltres som la
llavor que hem de plantar per a què floreixi si tot s’ensorra. Nosaltres som la
llavor d’un món millor!
Tots aquells que
no estem d’acord amb la submissió i el menyspreu del sistema, estem convocats a
plantar-li cara malgrat reconèixer que és molt més fort que nosaltres...
Hem de concentrar
la nostra energia en viure amb calma i serenitat passant del sistema i mantenint-nos
fidels als nostres valors.
Hem d’estar
predisposats fins i tot a no poder veure els resultats del nostre sacrifici.
Un fet històric por
servir-nos com exemple de la nostra situació: Els primers cristians, si no
volien abjurar de la seva creença, eren llançats als lleons. Molts van sucumbir
d’aquesta forma terrible, però després de 300 anys, va ser instaurat de manera
oficial el cristianisme, encara que ells no van poder gaudir-ne, van ser però
la llavor que va fructificar.
Això és el què
nosaltres podem fer... l’únic que podem fer si de debò volem respondre al repte
que se’ns planteja. És dramàtic sí, però qualsevol altra cosa, a més d’inoperant,
és fer-li el joc al sistema.
Prou d’entretenir-nos
amb manifestacions, instàncies i reclamacions que només serveixen per calmar la
nostra consciència. Quan sabem (o intuïm) que no serveix de res, el què cal és
prendre decisions personals valentes i intransferibles.
Cadascú és responsable
de les seves decisions. Tothom té el dret de seguir en el sistema i assumir-ne
totes les humiliacions i submissions que
vulguin imposar-nos o bé marginar-se’n i restar exposat a moltes penalitats.
Quants més siguem
en el bàndol de la Humanitat, més transcendent serà la nostra decisió. Si no
arribem a veure un món harmònic, equilibrat, just i amorós, almenys podrem
sentir-nos joiosos d’haver-ne estat els impulsors.
És com allò de
plantar un arbre, en el que no ens hi podrem aixoplugar a la seva ombra, cosa
que sí faran els que ens vinguin al darrera.
Vull deixar clar que
és una decisió personal. Quan ens trobarem entre l’espasa i la paret, només cada
un podrà i haurà de decidir el què li sembli millor.
Amen
_________________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 15 setembre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario