© SOLITARIS O EN COMPANYIA?
Una discussió
força sovintejada és la que oposa viure sol o acompanyat. En ambdós casos hi ha
inconvenients i avantatges però cal esbossar-ne algunes característiques segons
siguin aplicades a situacions diferents.
L’amenaçadora
situació actual però ens interpel·la per com enfrontar els esdeveniments si
sols o en companyia. Si ho fem sols, som més dèbils però més concrets que si ho
volem fer en grup on sempre afloren disparitat de criteris i nivells de
compromís.
En aquests temps
conflictius a més no poder, l’actitud personal és molt rellevant donat que les decisions
a que ens enfrontem són compromeses i difícils de compartir.
Tothom té
motivacions de fons que reforcen l’actuació en solitari i és que no has de
donar explicació a ningú si segueixes el què vertaderament sents.
Les relacions
personals són una doll inesgotable de frecs i malentesos que comporten un malbaratament
gran d’energia, però ens hi entossudim perquè sembla que no puguem passar sense
tenir-ne.
També és força
present en molts de nosaltres la temptació de fugir d’una realitat desplaent i
anar a “buscar-se la vida” enllà de l’entorn habitual: És una fugida? És un
senyal egoista? És una deserció?
Hi ha etapes a la
vida que demanen un allunyament, un canvi d’aires per a veure-hi més clar, i en
aquest casos és una qüestió personal que cal assumir individualment.
Quan es tracta
però d’enfrontar-nos a una amenaça global –com la que ens està envoltant ara-
la decisió de “sol o acompanyat” agafa un caire diferent.
Si no ens posem d’acord
amb altres, ens decidim per actuar en solitari apartant-nos del “fregat” per
actuar de la forma que ens sembli millor. Així ens estalviem discussions inútils,
però si la situació ens afecta a tots per igual potser ens cal un esforç per a
compartir criteris d’encarar-la
Per a fer-ho de
forma gràfica: D’una banda hi ha l’ermità que resa, medita i es manté en calma
en la seva solitud. De l’altra hi ha el guerrer combatiu en tots els fronts que
creu necessaris i es clar amb tots els inconvenients i maltempsades que puguin
presentar-se-li.
Tan a la vida com
davant de les amenaces generals potser cal admetre els dos aspectes: que hi
hagi gent de tota mena que actuï segons les seves creences, disponibilitats i “voluntat”
O sigui que tant en
les relacions de parella com les actuacions en grup el que decantarà la nostra forma
d’actuar (en companyia o sols) serà allò que sigui prioritari per a un mateix:
aventura o tranquil·litat, compromís o “wu wei”, coratge o covardia...
I totes les
posicions crec que són ben lícites (si és que respectem allò de la “llibertat”)
i donat que cadascú és com és i compta amb el què compta.
__________________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 26 setembre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
No hay comentarios:
Publicar un comentario