Sols els reptes assolits proporcionen gratificació anímica minimitzant les ensopegades

© VIURE SENSE MANUAL D’INSTRUCCIONS

D’entrada sembla lògic que si la vida és una “experiència” no tingui manual d’instruccions. El què passa és que, conforme vas vivint, t’adones de la colla de pífies  que vas acumulant i que et suposen frustracions i decepcions.

Com que no hi ha segona oportunitat vas tirant, procurant aplicar-te millor en la tasca malgrat que les noves situacions siguin diferents i demanin altres actituds.

Vista en perspectiva, la sendera recorreguda no és per a llançar coets precisament. Cert que en cada moment se suposa que has fet el millor que sabies, però els resultats imperfectes van deixant un pòsit decebedor a l’ànima.

Cal conformar-se i anar fent (sense amargar-se la vida) tot mirant de veure-hi tan clar com es pugui per a gaudir-ne sense recances ni caure en nostàlgies i menys en remordiments que no serveixen per a res.

El panorama del temps viscut pot no ser el què més ens hagués agradat, però ja ha passat i ara toca bregar amb el dia a dia fent-ho tan bé com sapiguem.

Si haguéssim disposat del manual d’instruccions potser ho hauríem fet tot perfecte, però sense cap marge per a la sorpresa i l’aventura.

Seria com veure una pel·lícula de la que ja coneixes la trama i el desenllaç final, cosa que li treu tot l’atractiu i la gràcia.

A la manca d’informació per al camí de la vida, s’hi afegeixen a més les implicacions del conviure amb d’altres, tots amb les mateixes mancances i frustracions.

Aquesta interacció a vegades serveix per a aprendre, però també pot suposar una distorsió més en el propi caminar, ja de sí insegur i desorientat.

Viure no és de franc sinó una tasca a voltes feixuga i sempre abnegada: Cal voluntat i decisió. Contínuament hem de prendre decisions que poden ser encertades o errades.

Em sembla però que ningú ho canviaria per una altra cosa, primer perquè no coneixem res més i segon perquè, tot i els entrebancs diversos, viure és força interessant i entretingut...

En qualsevol cas, cadascú s’ha d’espavilar a la seva manera i suplir la manca “d’instruccions” amb imaginació i seguint la seva pròpia intuïció.

Només els reptes assolits –perquè sempre hi ha quelcom ben fet- ens proporcionen la gratificació anímica que minimitza totes les ensopegades que puguem anar tenint

Sort d’això!   

_________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 23 setembre 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html