© EL DESAFIAMENT DE VIURE
El Desafío és la pel·lícula d’una
història increïble però real. El 7 d'agost del 1974 a Nova York, el funàmbul francès
Philippe Petit va sorprendre tothom amb un passeig sobre un cable col·locat
entre les torres del World Trade Center. Els transeünts van poder veure
l'impossible: Un home ballant a dalt, aparentment a l'aire.
La seva història va anar més enllà del simple acte d'equilibrisme per convertir-se en un fet inspirador i universal, on un artista va bolcar tota la seva ànima i el seu cor a la feina: En aquests moments em fa la sensació que puc fer realitat els meus somnis, que podria moure muntanyes. Pots prendre la paraula 'funàmbul' i substituir-la per qualsevol altra professió. Es la recerca de la perfecció, l'atenció pel detall, el respecte per les eines i centrar-te en allò que estiguis fent, encara que sigui en l'art de viure.
El més important que va mostrar en Philippe en caminar pel cable és que pots fer qualsevol cosa que t'imaginis, pots crear allò impossible i això és el que és la màgia: No hi ha equilibri a menys que el teu cos i la teva ànima, el teu cor i la teva ment, funcionin a l'uníson amb els peus damunt del cable. Aquest és per a ell el secret de l'equilibri.
Se’n podrien
escriure un munt de coses agafant com a referència el fet exposat, però en tots
els casos hi trobarem subsumits uns valors bàsics: passió, confiança, coratge,
atenció, respecte...
Qualsevol tasca,
qualsevol iniciativa que vulguem emprendre s’ha de regir per aquests valors si
volem que siguin reeixides.
Definir un objectiu,
apassionar-s’hi, creure’s capaç, estudiar-lo a fons, mantenir l’atenció als
detalls... en definitiva, prendre’ns seriosament tot el què ens proposem,
dedicar-hi els esforços que calguin sense perdre en cap moment la il·lusió que
ens hi empeny.
La vida és un
veritable desafiament que reclama de nosaltres tota la concentració si en volem
treure profit i, el què és més important, si en volem gaudir fent el què més
ens il·lusioni.
Tot és possible
però tot demana el seu esforç, el seu estudi, la seva dedicació i perseverança.
No hi ha res que t’ho portin a taula en safata de plata, ep! si del què es
tracta és de quelcom de valor, de quelcom que ens ompli d’orgull i alegria.
Val a dir que no
tot han de ser proeses com l’esmentada al principi. Hi ha moltes coses a la
vida quotidiana de cadascú que també demanen els mateixos valors que si es
tracta de quelcom més extraordinari. Tot demana la seva dosi de passió i
aplicació.
Així que el què
ens cal és: concretar un objectiu, acollir-lo amb passió i concentrar-hi la
nostra atenció i energia que ens aniran conduint vers la seva consecució.
Cadascú està més
preparat per a una cosa que per a una altra i descobrir-ho ens permetrà encarar
reptes, importants per a nosaltres, en les millors condicions.
Això no vol dir
que no ens puguem plantejar qualsevol cosa que ens faci il·lusió i
preparar-nos-hi a fons fins que ens sentim capaços d’escometre la tasca
desitjada.
A la vida el què
ens pertoca és cercar totes aquelles motivacions que ens inspirin i abocar-nos-
hi per assolir experiències enriquidores que sadollin la nostra ànima.
O així m’ho
sembla
___________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 19 gener
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
1 comentario:
Encoratjador!!!
VIVIM!!!
Publicar un comentario