VEURE LLIBRE |
© L’ART D’ESDEVENIR HUMÀ
Assolir la humanitat ens ha de permetre viure en
la veritat, crear bellesa, ser compassius i justos. Fer front a l’estupidesa i
la mentida amb coratge i amor és la noblesa d’esperit que ens ha de fer
veritablement humans. - Rob
Riemen
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El que planteja l’autor
d’aquest assaig és molt encertat però endinsar-nos en aquest terreny no sembla
una tasca fàcil. La qüestió és que pagaria la pena moure’s per la vida de la ma
d’uns valors tan diàfans com són la veritat i la justícia.
De fet, habitualment se’ns desvirtuen els seus contorns degut a la volubilitat humana i a que la noblesa d’esperit és quelcom que es té o no es té i que és força mal·leable en la seva aplicació pràctica.
La realitat és
que el nostre capteniment es veu afectat per la nostra inseguretat i per la por
davant dels altres.
Ens movem pel món
esporuguits per mil qüestions i, com no, per la omnipresent manipulació que
mina els nostres esperits generant “l’actitud del cargol” que a la mínima es
replega dins la closca.
Quan la nostra
conducta està contaminada per la por és quan afloren la mesquinesa -quan no la
maldat- com un ressort per a “defensar-nos” dels altres.
El coratge és
inseparable de la pau d’esperit per això, per a moure’s amb la veritat i la justícia
pel davant, cal estar en pau amb un mateix i ser compassius amb els altres.
Tan senzill i bonic
com seria que tots ens estiméssim o, si més no, ens respectéssim!
Com de millor que
viuríem si ens guiéssim per la noblesa d’esperit!
Quina pau i
benestar ens envoltaria si volguéssim!
Tenir el valor de
confiar en els altres, d’ajudar-nos mútuament, ens obriria les portes a una convivència
constructiva.
Sense que ens hàgim
de situar-nos en escenaris de violència màxima, com s’esdevé per desgracia en
tantes guerres en marxa, n’hi ha prou amb la nostra realitat quotidiana per a
desplegar bones actituds que reportarien una millor vida pera tots.
No hi tenim res a
perdre, ans al contrari. Només ens cal el petit esforç de creure que tots som
bons per naturalesa i, sense cap mena de por, comportar-nos amb bondat i
confiança.
Les decepcions
que ens puguem trobar per manca de correspondència perdonem-les i seguim
endavant. Segur que seran molts més els que s’apuntaran a un bon conviure.
O així m’ho
sembla
_________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 24 gener
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario