© EGOISME vs ALTRUISME
Una dialèctica
tramposa que té a tothom ben destarotat i desorientat pel que fa als valors de
la vida i al nostre paper en ella.
Aquest plantejament
vol encarar “creació” amb “imitació”. L’existència de persones creatives que
fan avançar el món i les que només imiten i per tant es pot dir que són uns
paràsits en aprofitar-se del que d’altres han creat.
És un fals dilema que emmascara uns objectius soterrats destinats a desactivar les persones creatives amb idees com l’ajuda mútua, el servei als altres, el sacrifici com a virtut excelsa i prioritzant l’interès col·lectiu per damunt de l’individual.
En el llibre El Manantial la filósofa Ayn Rand despulla
aquesta controvèrsia basant-se en què tothom s’enfronta a la seva vida amb els
mateixos reptes i per tant només cadascú individualment n’és el responsable i té
dret i potestat sobre les seves creacions i esforços.
La qüestió està
centrada en l’aportació que cadascú ha de fer al món (amb interès propi però també
en profit dels altres) i per això s’assenyala com a virtuós aquest suposat
egoisme en contra del popular altruisme que només fomenta persones desmotivades
i acomodades.
És una visió
contra intuïtiva i difícil d’entendre degut al llarg adoctrinament al que hem
estat sotmesos de funcionar col·lectivament, rebutjant la individualitat com un
pecat.
El discurs del
personatge central de El Manantial com a defensa en el judici que li fan per “egoista”
aplega un munt de veritats transcendents que capgiren les creences “bonistes”
en reclamar el mèrit per aquells que s’esforcen en assolir allò que els motiva
i és el seu repte vital.
Defineix dues
maneres de viure: independents o dependents. Ressalta la importància dels
pioners independents que són qui en tots els temps han fet avançar la humanitat,
tot i al preu en molts casos de la pròpia vida: No s’ha acceptat mai que algú
pugui ser diferent, independent.
Es diu per totes
bandes que cal ser feliços, però l’errada està en què la felicitat no ens la
pot proporcionar ningú més que nosaltres amb el nostre viure conscient i
responsable. Per tant només l’esforç personal ens pot acostar a quelcom tan
esmunyedís com és la “felicitat”.
Aquí podríem acollir
el missatge de la paràbola dels talents que exemplifica de manera molt clara
quina és la nostra “obligació” en aquesta vida que consisteix en treure profit
del què se’ns hagi donat, fer-ho fructificar i així sortir-ne beneficiats tots:
nosaltres i els altres.
Ens hem de
desempallegar d’aquesta insidiosa i falsa moral que atrofia les nostres
facultats sense aportar-nos res més que insatisfaccions i sentiments de culpa,
sols pendents d’ajudes.
Si fem el què ens
agrada, sense perjudicar ningú, estarem en la via de l’esmentada felicitat. No
vol dir que no puguem donar un cop de ma a algú que ho necessiti i ens ho
demani, però sempre des de la llibertat (pròpia i de l’altre).
La llibertat és
consubstancial a l’ésser humà i això comporta assumir deures i responsabilitats,
envers un mateix per sobre de tot. Amb l’excusa d’un mal entès altruisme el què
fem és, apart d’immiscir-nos en la vida de l’altre, limitar-lo en els seus
propòsits i motivacions vitals propis.
Treure-li les
castanyes del foc a algú pensant que fem una obra virtuosa no deixa de ser una
actitud egoista per la satisfacció que ens dóna i un greuge per al teòric
“beneficiat” a qui li privem de l’estímul d’assolir per ell mateix el què li
cal.
Si algú no
s’hagués arriscat a cremar-se, a hores d’ara no gaudiríem del foc. Si algú no
s’hagués empescat la roda, encara aniríem a peu... i així en tots els avenços.
L’egoisme
demostrat per persones que només pensaven en aconseguir coses que creien útils
per a ells, ha suposat, pels que hem vingut després, unes millores en la nostra
vida sense cap cost ni esforç. Vols millor altruisme que aquest egoisme
individualista?
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 17 gener
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario