No deixar passar cap acció en contra nostra si volem seguir sent amos de la nostra vida

© GESTIONAR UNA INJUSTICIA AMB AMOR

Davant d’un acte inadmissible que reclama contestació, quina és la postura de l’amor, descartada la de “parar l’altra galta”, perquè l’amor no és submissió?

Trobar el camí per actuar de forma amorosa enfront d’una injustícia, d’un abús, demana calma i seny per a evitar que la raó que ens pugui assistir es contamini d’agressivitat.

La ràbia que ens provoca la ofensa rebuda o el maltractament sofert, ha de ser el combustible per a rescabalar la nostra dignitat més que no pas recuperar el què se’ns hagi sostret o esmenar el mal que se’ns hagi ocasionat.

Des de la premissa: Val més ser feliç que tenir raó, podem respondre a l’agressió de manera assertiva per a deixar clara la nostra disconformitat per l’atropellament patit i demanar-ne la reparació pertinent.

Tot el discurs però, net d’improperis i de judicis, acabat amb una crida a la responsabilitat i a la consciència de l’agressor de cara a sanar la ferida ocasionada en nosaltres.

Deixar-se agredir, estafar, ofendre... sense dir res, no és estimar. L’amor en aquesta tessitura és el bàlsam que ens permet fer, des de la pau i la calma, la reclamació del què ens correspon.

L’amor també ens permet ser objectius i alhora compassius, sense caure en desqualificacions ni sentències que no ajuden en res.

Un equilibri difícil d’assolir però que cal perseguir perquè suposa el manteniment de la nostra estabilitat emocional i la nostra pau interior.

En qualsevol cas, no aixecar la “destral de guerra” pot propiciar una resolució favorable de la situació i, si més no, un exercici de bona convivència social.

El món n’està ple d’injustícies. Algunes enormes i flagrants, d’ampli abast. D’altres més de nivell particular i són aquestes les que demanen una actitud personal desapassionada però decidida.

Una cosa és estar de brega per qualsevol nimietat i una altra és deixar passar coses intolerables per “no buscar raons”, per mandra o per por.

Si un abús o injustícia no s’afronta degudament es tornarà a produir, potser fins i tot augmentat. Tenim la responsabilitat (a part de l’interès) de restituir espais i sentiments que hagin pogut ser transgredits.

Si, des de les bones maneres, no es van frenant tots els intents d’intrusió en els nostres àmbits privats, en la nostra intimitat, en la nostra honorabilitat... perdrem totalment el nostre estatus humà.

Es parla molts de drets humans però, quan es presenta el moment, el què ens pertoca és defensar-los amb tota l’energia si els volem conservar.

Així que, per resumir, tenim la obligació de no deixar passar cap acció ofensiva en contra nostra si volem continuar sent amos de la nostra vida.

O així m’ho sembla

________________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 5 gener 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html