31/8/23

La gran pregunta que ens fem: Qui és el vertader responsable d’aquesta gran moguda?

© LA VIDA… UNA BROMA CÒSMICA?

Com en una immensa loteria, apareixem en aquest món. Alguns en llars benestants, d’altres en llocs precaris. Uns com a dones i altres com a homes... amb la pell negra o blanca, prims o grassos, alts o baixos, sans o malaltissos, fins i tot esguerrats!

En fi, una tómbola -segons com una mica sinistra- que ens escampa en un espai habilitat per a la vida, en un racó d’un univers que es presumeix d’una grandària enorme i amb possibilitats de més llocs habitats... a saber però de quines característiques.

Centrant-nos en el nostre entorn “conegut” val a dir d’entrada que “de la missa en sabem la meitat” perquè tot plegat sembla un grandiós “show de Truman” per on pasturem un fotimer d’éssers ignorants de la majoria de coses “reals” que ens envolten.

I així estem: conjecturant sobre el què, el qui i el com, més perduts que uns turistes despistats. I és que costa molt no prendre-s’ho amb humor perquè l’assumpte és ben còmic, sinó fos tant dramàtic. Ningú te ni punyetera idea de què hi fem per aquí i si algú ho sap s’ho guarda per a ell.

Anem vestint-ho tot de reflexions transcendentals per mirar de donar-li algun sentit però al final sempre topem amb una paret, com el pobre Truman, encara que aquest almenys en va trobar la sortida.

I qui diu trobar la sortida diu trobar l’explicació, que, per molt ominosa que sigui, sempre fora millor que aquesta desorientació en la què ens movem.

La gran pregunta que ens fem: Qui és el vertader responsable d’aquesta gran “moguda”?

Ens agradaria sortir de dubtes, si més no, per a deixar de donar voltes al cap inútilment.

Perquè a veure, aquí hi hem vingut sense que se’ns hagi consultat (almenys que ho recordem) i en les condicions que ens han tocat en la rifa còsmica, sense dret a reclamació!

Almenys, ara que ja hi som, hauríem de saber quin és el veritable joc on hem estat abocats i llavors, amb coneixement de causa, cadascú podria fer el què cregués més convenient.

Desentrellar la qüestió ens facilitaria sentir-nos part del “què sigui” en el nivell “que sigui” i així poder contribuir conscientment en el projecte general (?!)  

Potser és una elucubració gratuïta però l’explicació hi és... ben amagada això sí.

Hi volem tenir accés o ens fa por saber-ho?

Penso que sempre és bo saber de quin mal has de morir...

____________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 31 d’agost 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

 

No hay comentarios: