© TROBAR-LOS EL TALÓ D’AQUIL·LES
LA GUERRA DE LES ELITS CONTRA LA HUMANITAT
Aquest escrit és la continuació
del que vaig publicar
el 18 d’agost sobre l’atac de les elits contra el poble de Hawai.
Aclaparat per la
immensitat i l’extensió del mal a la Terra, producte bàsicament d’una colla de
personatges de ves a saber quin origen, però també de molts altres que els van
a redós i els hi riuen les gracies, sigui perquè hi creuen o només per veure de
treure’n algun profit, vull fer una reflexió pràctica sobre les possibilitats
d’aturar aquest dramàtic desgavell.
Per molt de poder que exhibeixen, segur que tenen un punt dèbil, algun lloc vulnerable i ens cal trobar-lo amb urgència per evitar més calamitats “naturals”... que aquesta és la part més penosa de la història: No en tenen prou de fer mal que a més ens han de fer passar per ximples...
Enduts pels seus
relats inventats de tota mena, volen que a més de patir les conseqüències de la
seva maldat, ens creguem que tot és producte de la Naturalesa: Les catàstrofes
naturals no tenen motivacions econòmiques ni pretenen cap control sobre la
Humanitat.
Per tant que es deixin
de fer “els distrets” i si ens agredeixen per tots els costats, almenys que
tinguin la dignitat d’admetre-ho... però què dic: que ells reconeguin les seves
malvestats?, però si no saben el què és la dignitat!
El seu tarannà és
el d’anar a “pinyó fixo” de cara al què els interessa i passen per sobre de tot
el què s’hi interposi. Si convé, divulguen un missatge mistificat per mirar de
passar desapercebuts i facilitar-los més encara totes les seves malifetes que
són el seu pa de cada dia.
No saben viure en
pau, només si fan mal són “feliços”. Però no crec que en siguin gens de
feliços, més aviat sembla una constant fugida endavant en la seva conducta
malèvola en no trobar ni la pau ni la felicitat que està renyida amb el seu
capteniment mancat de sentiments i empatia.
El què em
pregunto és si tenim a l’abast el poder-los ajudar a sortir de la foscor on es
mouen habitualment i fer-los veure que hi ha altres maneres de viure sense fer
mal a ningú.
Crec que potser
el “taló d’Aquil·les” d’aquests malànimes és la manca d’afecte en el què viuen i oferint-los-hi
de ben segur que se’ls obririen els ulls i, el que és més important, el cor.
Sembla difícil el
repte però, ben sovint, a qui dónes amor pots aconseguir guarir-lo del què
sigui i seria molt feliç si pogués facilitar aquest procés vital a quantes més
persones, ara obnubilades, pogués arribar.
Ja ho deia en el
meu anterior escrit: No sé el què, ni com fer-ho, el que sí sé és que estic
disposat a fer el què calgui, si més no, a provar-ho. Crec que l’estratègia de
l’amor és la més adient i la que pot capgirar un panorama tan trasbalsat
Que així sia!
___________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gamil.com – 19
d’agost 2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario