Els canvis de
Sánchez a la llei de Seguretat Nacional
Canvi legislatiu clau. La pandèmia de la Covid ha estat l’excusa perfecta per a la nova iniciativa legislativa del govern espanyol de Pedro Sánchez, la reforma de la polèmica Llei de Seguretat Nacional. Un text que ja va néixer amb malfiances l’any 2015, tant de l’oposició de l’aleshores govern de Mariano Rajoy com de Catalunya i Euskadi, que no veien res més que un buidatge de competències de facto, una invasió dels seus estatuts. De fet, ERC el 2017 en va demanar la derogació. La llei, però, va sobreviure i ara l’executiu de Sánchez, l’amplia, l’enforteix i la posa al dia amb un avantprojecte que ja es va elevar al consell de ministres per tal d’elaborar-ne l’informe.
Després de 17 mesos de pandèmia, i just abans de la crisi del govern, la vicepresidenta Carmen Calvo, va elevar a l’executiu aquest avantprojecte de llei de modificació de la llei 36/2015 de 28 de setembre de Seguretat Nacional. El text, al qual ha tingut accés El Món, mira de completar els deures que van quedar pendents ara fa sis anys i va una mica més enllà. Així, la reforma prevista pel govern més progressista de la història supera algunes línies vermelles i contempla sense embuts la “requisa de béns i serveis”, la “mobilització” forçada de ciutadans sense cap indemnització, un control exhaustiu de la informació, sense aplicació de la llei de transparència, i un pla d’intel·ligència i informació per tenir sota control tots els recursos que un estat podria menester en una “situació de seguretat nacional”, així com la “supensió” del lliure mercat i aturar les “inversions estrangeres”.
El text de
l’avantprojecte, amb membret del Ministeri de la Presidència, té tot just 12
pàgines, de les quals quatre són d’exposició de motius i la resta de reformes
concretes de capítols, d’articles i lletres. La llei manté el paradigma que
una “situació d’interès per la seguretat nacional” només pot
ser declarada pel president espanyol. L’avantprojecte recull un
interessant dictamen
del Consell d’Estat del 13 de maig del 2015 que advertia que la “distribució
de recursos” no estava resolta i calia “un desenvolupament
complet i adient”. En concret, la reforma mira de complir amb la “necessitat
de regular la producció a Espanya” així com la “integració de
la informació” amb què treballa el poderós Sistema de Seguretat Nacional.
De fet,
l’avantprojecte té un article únic i dues disposicions finals, que varien
substancialment els poders que atorga la llei a la Moncloa en cas de necessitat
per una situació declarada d’interès per a la seguretat nacional. En detall, la
reforma preveu la modificació de l’article 10 de l’actual llei de Seguretat
Nacional que amplia l’espectre del que es considera “àmbit d’especial
interès per a la Seguretat Nacional”. Una descripció que inclou els àmbits
que “necessiten d’una atenció específica, en ser bàsics per preservar els
drets i les llibertats (…) i garantir el subministrament de serveis essencials
i els recursos de primera necessitat de caràcter estratègic”. D’aquesta
manera, inclou en la llista de proteccions la “salvaguarda de la base
industrial que subministra recursos de primera necessitat i de caràcter
estratègic”.
El canvi més
transcendental que preveu el text de la Moncloa és la nova redacció del Títol
IV de la llei, titulat Contribució de recursos a la seguretat
nacional. En aquest títol, la primera reforma és per a
l’article 28, que determina que “els ciutadans i les persones jurídiques
estan subjectes al deure de col·laborar, personalment o material en la situació
d’interès per a la seguretat nacional, en cas de requeriment de l’autoritat
competent”. En el mateix sentit estableix el reclutament forçat de
ciutadans. Així determina que qualsevol persona major d’edat “estarà
obligada a la realització de les prestacions personals que exigeixen les
autoritats competents i sense dret a indemnització”.
En el nou punt 3
del mateix article, destaca que es podrà “procedir a la requisa
temporal de tot tipus de béns” així com “la intervenció o ocupació transitòria”
o la “suspensió d’activitats”. Això sí, totes aquestes mesures seran
limitades en el temps. També la reforma afecta al dret de la informació. En el
mateix article 28 mana que els “mitjans de comunicació col·laboraran amb les
autoritats en la difusió de les informacions preventives i operatives durant
una situació d’interès per a la Seguretat Nacional”. En el mateix marc,
l’avantprojecte preveu la formalització d’una “xarxa de comunicacions
especials de la presidència del govern”. La reforma també barra el pas a
la llei de transparència i avisa que quedarà fora del control de la
ciutadania i de la premsa els “documents i la informació del Sistema de
Seguretat Nacional” que s’utilitzi en aquestes circumstàncies. És a
dir, tot el que s’inclou en una situació d’interès per a la Seguretat
Nacional s’exclou de la Llei de Transparència.
Una altra
modificació rau en l’article 20.2, que converteix el Departament de Seguretat
Nacional en una “secretaria tècnica i òrgan de treball permanent del Consell de
Seguretat Nacional”, que a més tindrà la capacitat “d’integrar tota la
informació”. Un altre dels canvis importants es troba a l’article 21.1 que
obliga a l’elaboració d’un “catàleg de recursos del sistema de Seguretat
Nacional, així com la creació de la Recerca Estratègica basada en les
capacitats nacionals de Producció Industrial (RECAPI)”.
L’article 16
contempla una modificació estructural. En particular crea un “comitè de
situació” de “caràcter únic en matèria de gestió de crisis pel conjunt del sistema
de Seguretat Nacional, que tindrà el suport del Departament de Seguretat
Nacional. Fins i tot, la nova llei habilitaria l’inquilí de la Moncloa per
a “l’activació preventiva d’una cèl·lula de coordinació”, si el
director del Departament de Seguretat Nacional, –ara el general Miguel
Ángel Ballesteros– ho proposa. En aquesta “cèl·lula” només
hi seran les autonomies o els ajuntaments si “es considera necessari”.
La reforma continua
en el capítol II del Títol IV, que crea un “catàleg de recursos del sistema de
seguretat nacional”, que contindria mitjans humans, materials, instal·lacions
privades o públiques, que puguin ser “d’utilitat”; i un Centre de
Coordinació i Promoció de la Indústria Estratègica. Les empreses també poden
ser aturades, tant per la seva activitat o les seves inversions, a més que la
llei preveu “la suspensió del règim de liberalització”. La reforma encara no ha
arribat a tots els grups parlamentaris del Congrés. De fet, l’opacitat és un
dels elements que més preocupa a forces com Junts per Catalunya, ERC, EH Bildu
o el PNB.
No hay comentarios:
Publicar un comentario