© LA DARRERA PARIDA
Primer va ser el
confinament a casa, ara ens en preparen un altre de més sibil·lina: No podrem
sortir del barri amb el nostre cotxe (caldrà demanar permís!!)
Això sí podrem
anar on vulguem a peu o en bicicleta, mira que bé!
Després d’una
multitud d’anuncis per comprar cotxes, de menjar-nos el coco perquè ens els
canviem per uns d’elèctrics, ara ens diuen que els deixem d’usar...
No tan sols ens
enganyen contínuament sinó que ens maregen amb ara sí, ara no en qualsevol
cosa. La qüestió és tenir-nos ben destarotats!
D’això en diuen “ciutats de 15 minuts” que ve a ser el temps que ens caldrà per arribar -a peu- a qualsevol lloc on cobrir les nostres necessitats vitals: alimentació, salut, educació, etc.
En definitiva que
ens volen ben quiets i ben formals perquè -tot s’ha de dir- aquestes mesures no
són gratuïtes: qui no les respecti que prepari la butxaca doncs les multes ja
les tenen a punt.
Ho plantegin com
ho plantegin és un pas més per acabar-nos d’anorrear sinó toquem el dos d’una
vegada d’un sistema que es va assemblant a una “guarderia” d’infants ignorants
i temorencs.
És tal la
magnitud de l’escomesa que no sembla que ningú en pugui tenir dubtes respecte
dels propòsits d’aquesta colla de pòtols que remenen les cireres.
Si no reaccionem,
totes les mesures que ens vagin aplicant estaran del tot justificades perquè
ens les haurem guanyat a pols. Allò de la granota en aigua bullint fa riure al
nostre costat
Si som honestos,
no podrem donar-los la culpa a qui ens oprimeixen perquè haurem estat nosaltres
qui ens haurem deixat oprimir i cada vegada més.
No tenim cap
obligació de cenyir-nos a cap plantejament que ens coaccioni i limiti el nostre
viure. Mentre la nostra actuació no perjudiqui a d’altres hem de poder fer el
què vulguem .
Ens cal
ajuntar-nos i desobeir en pes tot allò que han anat muntant per a escanyar-nos.
Si ho fem tots plegats no hi ha força que ens pugui aturar.
Com més ho deixem
passar, com més imposicions ens empassem, més lligats estarem i més difícil
resultarà sortir-se’n.
O sigui que ja estem
tardant per a trobar-nos i acordar tot el que no ens convé obeir i passar a
l’acció pràctica tenint en compte, això sí, que hi haurà “cops i rascades”
doncs sense embrutar-se res no s’aconsegueix.
A l’alçada en què
ens trobem, sembla que paga la pena arriscar el nostre confort que, d’altra
banda, ja ens el van detraient mica en mica sense guanyar-hi res a canvi
Prou
desmantellament de la vida humana i el seu teixit social!
Prou manllevar-nos
l’alegria i la il·lusió de viure!
Això s’ha de
tallar de soca-rel, ho hem d’aturar en sec.
Mai s’havia vist
un atac amb tanta maldat i traïdoria i el més greu és que mai s’havia vist unes
víctimes tan acomodades al seu sacrifici...
No ens mereixem
la dignitat de l’ésser humà, ni la seva transcendència. O reaccionem de cor o
ja ens podem acomiadar del nostre “status còsmic”
Sí estic
emprenyat i no hi puc fer més, ho sento.
La cosa ja passa
de taca d’oli!
_________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
18 gener 2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario