© OBLIGATS A VIURE
Sona fort i alhora desagraït. Deixant de banda com li vagi a cadascú a la vida, el cert és que no tens altra opció que viure-la.
Fins aquí la
constatació de la realitat que comença quan naixem, sense haver-ho demanat ni
autoritzat, si més no, amb coneixement de causa (no entrem en terrenys
metafísics)
La qüestió és que ens cal anar fent camí i empescar-nos sobre la marxa què és el què més ens convé i a la vegada relacionar-nos amb el nostre entorn i esperar-ne alguna col·laboració.
A més ens cal discernir en tot moment si el què pensem, diem o fem, està bé o no. Després hi ha els dubtes sobre el què ens pertoca fer o el lloc on hem d’estar.