© OBLIGATS A VIURE
Sona fort i alhora desagraït. Deixant de banda com li vagi a cadascú a la vida, el cert és que no tens altra opció que viure-la.
Fins aquí la
constatació de la realitat que comença quan naixem, sense haver-ho demanat ni
autoritzat, si més no, amb coneixement de causa (no entrem en terrenys
metafísics)
La qüestió és que ens cal anar fent camí i empescar-nos sobre la marxa què és el què més ens convé i a la vegada relacionar-nos amb el nostre entorn i esperar-ne alguna col·laboració.
A més ens cal discernir en tot moment si el què pensem, diem o fem, està bé o no. Després hi ha els dubtes sobre el què ens pertoca fer o el lloc on hem d’estar.
Sí, és tota una
cursa d’obstacles en la que només comptem amb l’eina de l’assaig i l’error per
anar fent. No hi manual d’instruccions, tot depèn del feed-back per adonar-nos de l’encert dels nostres actes.
També hem de
decidir sobre la influencia de la nostra actuació en els altres perquè molt
sovint hi han interessos contraposats. La famosa recomanació de mantenir
l’equilibri és quelcom molt volàtil i difícil d’aplicar.
La veritat és que
la tasca de viure no és fàcil i molt incerta, desorientadora. Bregar amb les
pròpies necessitats i desitjos comporta maldecaps que s’agreugen a l’haver-ho
de fer avenir amb els dels altres.
Tot plegat un bon
galimaties en el qual estem immersos sense saber d’entrada què ens espera.
Diuen que és un joc i que la incertesa n’és la gràcia perquè és obert a totes
les possibilitats.
Potser sí, però
quan van mal dades o et trobes en situacions problemàtiques ja no en fa tanta
de gràcia i la sensació de sentir-se “entrampat” es fa present.
Tota aquesta
reflexió està feta des dels aspectes pràctics visibles, sense entrar en el camp
de l’espiritualitat on hi podem trobar raonaments, recursos o suports adients.
El fet és que ens
aboquen en aquesta realitat i... espavila’t. No sembla un plantejament massa
ben intencionat o bondadós que diguem.
Així com no
comptem amb manual d’instruccions, tampoc disposem de llibre de reclamacions,
amb la qual cosa tot depèn de nosaltres, per a les verdes i les madures.
A aquesta “independència”
se l’anomena lliure arbitri: Pots fer el què et sembli però tu ets qui corre
tots els riscos.
Si li busquem la
part positiva hem de reconèixer que l’alternativa entre l’existir i el no
existir ens farà decantar sempre per la primera opció, malgrat tots els
inconvenients que pugui suposar
Per tant, el què
dèiem al títol: Estem obligats a viure -de grat o per força- i és a les nostres
mans treure’n el màxim profit d’aquesta avinentesa.
O així m’ho
sembla
__________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 14 agost
2024
ALTRES
ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió
en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario