© REFLEXIONS METAFÍSIQUES
Seguint amb les reflexions iniciades en l’escrit Revisant
creences personals voldria afegir-n’hi unes quantes més, amb la intenció de
mirar d’acostar-nos al misteri que ho envolta tot.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
La vida és
l’animació, la materialització, de la essència divina. Tots som una encarnació
d’aquesta energia primordial omnipresent.
Cadascú és una
manifestació de la Font Divina -la Font Primordial que ho sustenta tot- que és
la que dóna sentit a l’existència i a la vida.
L’esperit, a través nostre, experimenta la matèria, les emocions, les sensacions, els límits, les virtuts i els defectes, el goig i la pena...
Nosaltres som
l’instrument i ell és el músic, ambdós indispensables en una simbiosi
transcendent i equilibrada, reflex del que s’esdevé a tot l’Univers que és la
manifestació màxima d’aquest prodigi creatiu.
Tot té la seva
raó de ser i nosaltres som una peça necessària en aquesta obra delicadament
pensada i aplicada, des de l’animació vital, entre el determinisme i el lliure
albir.
Fins a on estem conduits
o som lliures sobre el què pensem, sentim, imaginem, inventem?
Crec que és
l’esperit diví qui ens inspira a viure i moure’ns al nostre aire, experimentant
tot allò que se’ns presenta i tot el què nosaltres provoquem per al nostre
aprenentatge físic i emocional
El subtil
equilibri entre control sobrenatural i llibertat de pensament i acció personal
és a la base del nostre trànsit per aquest món. De fet sense l’alè vital no
seríem vius i al mancar-nos, morim.
Tots els
entrebancs, daltabaixos i incerteses formen part d’aquest immens guio. Una gran
historia, una incomparable aventura envoltada de misteri.
No saber-ne el
fons de tot plegat no minva gens el privilegi d’experimentar-ho. A saber si en
gaudiríem igual amb el misteri desentranyat... De moltes coses materials d’ús
corrent en desconeixem la seva constitució i no per això en deixem de fruir en
la nostra vida.
La nostra
capacitat cerebral té uns límits i no saber-ho tot ens estalvia ocupar molt de
lloc inútilment. El què importa és com vivim i això demanda molta atenció i per
tant espai de pensament i raonament.
Tan si ho entenem
com si no, sembla que tot està molt ben pensat, és al lloc on ha de ser i fa la
feina que ha de fer. El què sí està clar és que és una experiència grandiosa
que, tot i la impossibilitat de comprendre-la, és extraordinària de gaudir.
O així m’ho
sembla
____________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 11 de
març 2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà a l’enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario