Cada situació que es produeixi demanarà de cadascun de nosaltres un posicionament

© EL MÓN: UN TAULER D'ESCACS    

Els esdeveniments ens mostren un grup de personatges amb més o menys poder aparent, situats al capdavant de nacions suposadament potents i amb el suport obligat dels “diners”.

Les decisions que afloren d'aquests personatges, que afecten el món en general, no crec que les prenguin motu propi sinó que, fins i tot al seu nivell, estan controlats per d’altres.

Així com en un tauler d'escacs les figures no es mouen soles, aquests personatges estan escampats pel tauler mundial i sembla que els seus moviments vénen donats per unes mans que estan per sobre d’ells i contemplen tot el panorama alhora, ocults a la nostra mirada.

Podem especular quines són aquestes mans però del que si podem estar segurs és que les “figures” no són les que prenen les decisions, només es mouen allà on les porten.

Per tant, no cal que perdem el temps avaluant la “bondat” o la “maldat” d'un o altre dirigent segons les paraules que digui o les accions que emprengui perquè no en són seves ni les paraules ni les accions.

De fet, tot allò que veiem no deixa de ser un teatre grandiós on aparentment es dilucida la sort de milions de persones segons siguin els “moviments” efectuats pels personatges esmentats.

Bé, i tot això on ens porta? D'entrada a no preocupar-se amb allò que ens posen al davant perquè, a més, les informacions que ens arriben no són gens de fiar.

Tot això és un galimaties sobre el qual no podem fer més que especular i, amb la consciència a la ma, reconèixer que no sabem de la missa ni la meitat.

Estem davant d'una gran obra de teatre amb personatges que exerceixen diferents papers, però tots sotmesos a un únic guió, dirigit per algú (o alguns) que controlen tota l'obra.

Poc marge ens deixa aquest plantejament, cert? Sí, però la primera condició per poder enfrontar una situació és intentar comprendre-la en la seva justa mesura per no donar pals de cec.

O sigui que no ens arraulim al voltant de qui ens sembli més “just”, “bondadós” o “ètic” perquè en el nivell on es mouen (els mouen, recordem) nosaltres no hi tenim accés ni perspectiva suficient.

Depenem del resultat de la partida i en qualsevol cas les conseqüències que se'n derivin les haurem d'afrontar des de la nostra individualitat basant-nos en sentiments i intuïcions.

Cada situació que es vagi produint demanarà de cadascun de nosaltres un posicionament, una resposta i l'assumpció de les corresponents circumstàncies o limitacions.

Quan ens trobem entre l'espasa i la paret no podrem defugir -com fins ara- la nostra responsabilitat i haurem de decidir allò que més ens convé, sense poder comptar amb cap suport.

És la condició vital bàsica: Estem sempre sols davant dels reptes que se'ns presenten i hem de comptar només amb el nostre bagatge i amb la confiança en nosaltres mateixos.

O així m'ho sembla

________________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 8 març 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà a l’enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/