L’energia universal sempre et fa arribar allò que reflecteix el teu veritable estat d’ànim

© UN COP D’ULL A LA VIDA                  

SENSE ESTIMACIÓ NO ES POT VIURE

A rel de la revisió de la pel·lícula “La gata sobre el tejado de zinc” voldria donar un cop d’ull a un sentiment que crec està en el cor de la majoria.

A la pel·lícula els tres personatges principals estan immersos en un joc d’amor i desamor que els fa desgraciats fins que esbandeixen tots els malentesos i troben la felicitat.

Crec que és una premissa irrefutable el què tots volem estimar i ser estimats. Amb les variants que hi puguin haver, però tothom desitja (necessita?) mostres de carinyo, tendresa, afectuositat. En definitiva AMOR.

Però no n’hi ha prou de procurar pel bé de l’altre, cal demostrar-li l’estimació físicament, fer-la palesa de manera pràctica, visible, tàctil...  

Necessitem tant abraçar un altre com que un altre ens abraci a nosaltres. A la vida tot ha d’estar en moviment. A la vida, a la natura, al món... el que no es mou s’estanca, es corromp.

Amb l’amor passa el mateix: ha de circular, ha de ser recíproc. Si volem estar equilibrats ens cal poder donar i poder rebre en tots els aspectes: físics, emocionals i espirituals.

Una fórmula molt divulgada és la de que “allò que vulguis, dóna-ho”.

Com pot ser això? Doncs perquè té un component psicològic, energètic diria.

Expressant de manera pràctica, exercint una acció que conté la llavor del desig que tens, provoques un “efecte rebot” present en tot a la vida. És allò de “tal faràs, tal trobaràs”

L’energia universal s’encamina de manera simple: Sempre et fa arribar allò que reflecteix el teu veritable estat d’ànim. Ets tu qui li fas saber el què vols per com et sents i no pel què demanes.

No pots esperar ni demanar alegria si estàs trist. No pots comptar amb riquesa si et sents pobre. No pots rebre estimació i afecte si no sents amor per tu.

Una altra fórmula en aquest sentit és aquella que diu: “Allò que vulguis aprendre, ensenya-ho” i el seu corol·lari de “tots som alumnes i mestres alhora”.

Tornant a la premissa inicial, que considero bàsica perquè crec que es troba en tothom, dir que hem d’estimar si volem que ens estimin; hem de ser afectuosos si ens agrada que ens acaronin.

L’univers sempre pren bona nota del nostre tarannà i actua en conseqüència fent-nos arribar més d’allò que escampem i connectant-nos a l’energia que despleguem...

Sense judicis ni condicionaments, de manera apropiada, sempre ens fa arribar d’allò que donem i en dosi augmentada.

Per això, com més donis (de forma espontània i desinteressada, és clar) més rebràs, perquè amb l’univers només s’hi pot jugar net si vols comptar amb ell.

O així m’ho sembla

_____________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 13 març 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà a l’enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/