S’ha aixecat l’arrest domiciliari i
tots tornem a trotar per tot arreu. Això sí, ben identificats amb la marca del
morrió per a que no ens oblidem que seguim controlats i que en el moment que
creguin convenient ens tornaran a retirar el dret a moure’ns i ja no dic a
tocar-nos perquè això encara no s’ha recuperat del tot.
És el sistema de la “granota bullida”
per evitar que ens adonem que ens la foten fins baix. Jo mateix, que no m’he
posat cap cop la mascareta des de que ens van enterbolir amb aquesta
“plandèmia”, ja he renunciat a la meva tasca solitària i em poso el morrió quan
cal per fer més còmode el meu dia a dia.
Fins i tot he perdut l’esma de seguir
denunciant i fer com aquell que “predicava al desert”. Cansa haver-se de
repetir tant i amb tan pocs resultats a la vista.
Quan vingui la riuada serà el “campi
qui pugui” i de res hauran servit tots els escrits que he anat fent. Ni la
satisfacció espúria de “jo ja ho vaig dir” perquè l’aiguat ens deixarà xops a
tots.
Només la sensació de no haver-me deixat
enganyar ni haver-me sotmès, poden amarar el meu cor i satisfer la meva ànima.
Aquesta treva en la que estem és més
punyent encara que les limitacions que ens havien imposat fins fa poc, perquè
ens fa baixar la guàrdia; no com al principi en què, si més no, estàvem motivats
per a revoltar-nos.
No ens podem distreure ni confiar gens
ni mica perquè el què ens caurà al damunt pot ser enorme. Almenys que no ens
agafi desprevinguts: “Vetllem perquè no
sabem ni el dia ni l’hora en que el Senyor vindrà...” Aquesta cita de la biblia pot ser una bona metàfora
de la situació a la que estem abocats.
Si no reaccionem ara, llevant-nos els
morrions i renovant les mostres d’afecte entre els uns i els altres, amb els
contactes personals de donar-nos la ma, abraçar-nos, fer-nos petons i ballar
amb alegria i confiança, estem ben servits.
Penseu que el tracte que ens espera, a
part d’un altre confinament per un suposat rebrot de la “conyavirus”, serà
l’oferta de vacunar-nos per a poder circular amb una certa llibertat i en el
moment que ens “punxin” serem seus definitivament.
Llavors ja no hi valdran revoltes ni
queixes perquè l’accés total que els hi haurem proporcionat “voluntàriament”
ens deixarà desarmats i a mercè seva en tots els aspectes, tan físics com
mentals.
Per què us penseu que estan
instal·lant a corre cuita un fotimer d’antenes de 5G? Us ho venen com una gran
millora per les comunicacions i és ben cert però per la mateixa via són un
accés directe al vostre interior que controlaran quan us hagin inoculat el
“nanochip” amb les refotudes vacunes.
Compte doncs, molt de compte a
deixar-vos abduir més del que ja han fet fins ara per què no hi haurà retorn
possible, si més no, per als qui aprecien la llibertat, la dignitat i la
transcendència que l’ésser humà atresora i li serveix per a viure la vida amb
alegria compartint-la amb tots els membres d’aquesta espècie tan explotada.
SINGING IN THE RAIN
_____________________________________________
Joan
Martí – elcamidelavida@gmail.com
29
juny 2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario