5/5/23

El què cal és que no els ho posem fàcil i passem d’ells olímpicament

© ESCENARIS QUE SE’NS PLANTEGEN

Sense ser exhaustius aquí van alguns dels plantejaments que ens venen a sobre, al marge de les qüestions ideològiques o de enginyeria social (gènere, correcció política, etc) que ho acaben d’adobar com el “sofregit” d’aquest “menú” destinat a reinventar tota l’essència humana.

1.- Control digital per a l’accés a temes vitals (diners, sanitat…)

2.- Bloqueig territorial de moviments (ciutats 15 minuts)

3.- Alimentació restringida (productes sintètics)

4.- Expropiació de propietats (recol·locació de persones)

5.- Transport restringit (servei públic, bicicletes)

6.- Eliminació d’internet o limitació d’accés (anul·lació blogosfera?)

7.- Carnet social amb puntuació conductual (premis i càstigs)

8.- Obligacions sanitàries (vacunes, controls i revisions forçoses)

Quin nivell de degradació màxim podrem tolerar abans de prendre una decisió dràstica?

Sembla que la desobediència civil és com a mínim el primer pas davant de tan greu agressió. El què cal descartar són les accions sacrificades (vagues de fam, accions suïcides...), que posin en perill la vida de qui protesti, donat que al sistema ja li va bé que “s’autoelimini” gent quan el seu pla és la despoblació (menys feina!)

Sigui com sigui, els que no ens vulguem sotmetre hem de pagar-ne el preu (malgrat no saber-ne el resultat) i confiar en que pugui ser de profit per algú (com allò de plantar un arbre).

El punt dèbil és l’econòmic perquè si et retrates i et doblegues, el demés serà molt difícil de defugir, encara que, si es va entomant tot el què vingui, en algun punt pots petar perquè te n’atipis.

No se’ns acudeix res d’imaginatiu que sigui efectiu per encarar la situació?

On pot ser el punt dèbil de tot aquest Cafarnaüm?

Segur que hi ha d’haver alguna escletxa on ficar la cunya per a fer-los saltar el pla pels aires... i no ha de ser amb força sinó amb enginy!

De l’estratègia és evident que no se’n pot parlar públicament perquè perdria el seu factor sorpresa. Tot i això voldria pensar-hi en veu alta per veure si trobem alguna drecera. Fer allò que es coneix com “brainstorming”

D’altra banda, encara que darrerament als dolents sembla que se’ls n’hi hagi anat la prudència continuo creient que no faran res sense el nostre consentiment, que s’hi miraran abans de violentar el nostre lliure arbitri, donat que és una llei universal intocable.

La qüestió és que en saben molt de fer-nos caure en els seus paranys a on hi anem de forma voluntària, si més no, per por o comoditat. Només que en aquest punt trenquéssim la inèrcia i ens neguéssim senzillament a fer el què ens diuen ja tindríem molt de guanyat.

Oh, però és que ens multaran o ens perjudicaran d’alguna manera... Tu planta’t digues NO i a veure què passa realment. Compta que el que ens hi juguem és molt més important que una hipotètica multa que al final no s’executa (com va passar en l’època de la pandèmia)

El què cal és que no els ho posem fàcil i passem d’ells olímpicament. Una cosa pràctica, que tens ben a ma, és el no anar a votar, deixar-los sense el teu reconeixement/consentiment.

A mi que no em busquin sinó és per desmuntar tot el maleit entramat en contra nostra.

TODO VA A MEJORAR (Una ficció molt realista)

_______________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 5 maig 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: 

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

No hay comentarios: