© FES
EL QUÈ PUGUIS... NINGÚ ET DEMANA MÉS
Una bona fórmula de conducta per als temps on ens
trobem.
La seva humilitat
i sinceritat ens permeten agafar-nos-hi per assolir una certa pau d’esperit
davant dels reptes que se’ns plantegen i que ens provoquen impotència i
frustració degut a la desproporció de forces que sembla que hi ha en joc.
Si tenim en
compte l’esmentada recomanació i reflexionem sobre el nostre veritable poder
interior arribarem a la conclusió que potser sí que hi tenim quelcom a fer
Cal imaginació i rigor per endevinar l’escletxa en la que introduir el nostre “cavall de Troia” que, si més no, faci descarrilar el desgavell imperant i propiciï un sistema diferent de vida
D’entrada però el
què toca és mantenir la calma i estar a l’aguait. Seguir les informacions sense
capficar-s’hi, només per anar tenint una idea de per on poden anar les coses i
mirar de detectar allò que sigui significatiu i versemblant
D’altra banda
fora bo que cadascú es plantegés les seves veritables prioritats fent un
exercici d’introspecció per tal de conèixer-les i saber si són compartides per
d’altres.
En qualsevol cas
recordem que una tasca compromesa sempre serà individual i només podrà ser
col·lectiva per la suma de participants que coincideixin en els objectius.
És evident que
per assolir avenços significatius cal definir estratègies de grup a partir de
consensos d’acció, objectius i renuncies.
La situació està
prou definida i es va implementant cada cop de manera més accelerada. Si volem intentar
quelcom és ara que cal posar-s’hi.
Cada dia que
passa la soga es va estrenyent més al nostre voltant i les nostres
possibilitats minven. Només un vertader miracle pot capgirar el curs dels
esdeveniments.
Som nosaltres els
qui el podem produir? Si més no, el què sí és cert és que no hi d’altres que
vinguin en la nostra ajuda.
Fins i tot
l’univers -el nostre proveïdor d’energia- és “en stand by” a l’espera de les
nostres decisions per a coadjuvar-hi. Tal i com està més que demostrat que no
intervé si nosaltres no fem els primers passos.
O sigui que ja
sabem el què ens toca: MULLAR-NOS i confiar amb l’ajut espiritual que es farà
present si es fa palesa la nostra implicació i convenciment del què volem fer.
Per tant ÉS
QÜESTIÓ DE VOLUNTAT I FE cosa que tenim ben a ma per a posar-nos en marxa i
provocar el capgirament d’aquest panorama ara esgarrifós
Que cal coratge?
Evidentment que sí, perquè donar el primer pas sempre demana valor i més en
circumstàncies tan esfereïdores com les que ens envolten.
Un cop ens posem
en moviment serà ja un no parar i anar aplegant ajuts, forces i energies que
convergiran cap al gran objectiu... quin objectiu? Recuperar els autèntics
valors humans i posar els fonaments d’un món acollidor per a tothom.
Com es pot fer?
Ja se’ns anirà revelant si estem decidits a fer-ho confiant en el nostre poder
i en la inspiració divina de la que som la seva creació i que és la primera
interessada en que reeixim.
Omplim-nos de pau
i tranquil·litat. Cap defalliment ni sentiment de derrota. Ens en sortirem d’aquest assetjament que no podrà amb nosaltres, éssers humans valents, confiats i
poderosos.
O així m’ho
sembla
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
31 maig 2023
ALTRES ESCRITS DEL
MATEIX AUTOR
No hay comentarios:
Publicar un comentario