© ELS BASARS XINESOS I NOSALTRES
Abans hi havia
establiments diferenciats per a cada mercaderia: Merceries, ferreteries, roba
llar, floristeries, perfumeries, adrogueries, roba de vestir, objectes de
regal, etc..
En cada
establiment hi trobaves exclusivament la gamma de productes corresponent amb
les variants de la seva qualitat però sempre productes durables.
Quan van començar
a aparèixer establiments multi-producte regentats per xinesos les compres que
hi fèiem eren bàsicament productes d’un sol us (plats, gots, coberts,
tovalles...)
De mica en mica aquests establiments van anar ampliant la seva gamma fins abastar la totalitat de productes que abans havies de cercar a diversos llocs diferents.
Així van anar facilitant
l’adquisició en un sol lloc de la majoria d’articles, però la contrapartida era
que, tot i ser productes més barats, eren també més fràgils o mal acabats.
Tot i reconèixer
aquestes característiques la gent valorava més l’economia que la qualitat a més
de la facilitat d’accés a la diversitat de productes i així els establiments
tradicionals van anar perdent vendes en benefici dels multi basars xinesos.
Davant d’aquest
fet del tot contrastat, se m’ha acudit una reflexió sobre el nostre comportament
habitual: Cerquem comoditat i economia... renunciant a l’esforç i la qualitat.
Ens hem envoltat
de productes de baixa qualitat -això sí molt barats- que duren el què duren i
que ens retraten a nosaltres els seus usuaris i consumidors.
Sense entrar en
el terreny social on hem de ser conscients que l’economia que suposa per a
nosaltres és un handicap per a la gent que els fabrica amb sous irrisoris i
condicions penoses.
El que voldria
destacar però és la pèrdua de “qualitat” que demostrem en abocar-nos a un
consum sense criteri de durabilitat i eficiència. Som a l’època del “usar i tirar”...
Aquesta manca de
criteri ha arrelat en nosaltres en tot el què fem, pensem o sentim que ha
perdut el nivell de reflexió i compromís que caldria esperar d’éssers
conscients.
Sembla una fotesa
a primera vista però a mi em fa pensar que ens estem “desvaloritzant” com a
éssers humans, que ens estem “venent” a molt baix preu i rebaixant la nostra qualitat
de vida.
Si ens
consideréssim al nivell que comporta ser un ésser conscient, intel·ligent, amb
capacitat de raciocini, ens envoltaríem d’un sistema de vida ad-hoc, a l’alçada
de les nostres qualitats.
D’acord que
l’embat publicitari massiu al que estem sotmesos és el causant del desequilibri
que es va apoderant de nosaltres, però això només són excuses de mal pagador.
Si jo em
considero una persona amb dignitat i valoro la importància que suposa ser un ésser
humà, filaria més prim amb els meus actes, siguin compres, actituds o raonaments.
La nostra vàlua
real és fora de discussió però nosaltres la podem fer evident o desmerèixer-la
de maneres aparentment banals però que van incidint en la nostra manera de ser
general.
O així m’ho sembla
___________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 14 maig
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario